- Militars

Al Solsonès es documenten un total de 51 morts militars que no eren de la comarca.

Combatents

Dels 31 militars morts, 8 pertanyen a les tropes franquistes. Tenien entre 18 i 22 anys i eren de llocs diversos de l’estat (Múrcia, Cantàbria, Canàries, Aragó) i també de Catalunya (comarca de la Noguera). Van morir entre el 21 de gener i el 8 de febrer, amb el pas de les tropes franquistes al Solsonès. En canvi en les files republicanes les 21 víctimes mortals es deuen primordialment a la presència al Solsonès de diversos hospitals de sang on eren evacuats els soldats ferits al front. La mortalitat més elevada es registra a partir del maig del 38 a l’Hospital de Sang de Solsona, “Clinica de Recuperables de l’11è cos d’exèrcit”, i en menor mesura a l’hospital del Miracle. Les causes principals són malalties diverses i ferides.

Cossos als que pertanyien les víctimes militars

16º Batalló d’obres i fortificacions
Soldat Companyia de Carreteres núm. 7
Brigada mixta 137, batalló 545
Soldat Brigada mixta 141, 562 Batalló, companyia 1ª
Divisió 32, brigada mixta 141, batalló 563, companyia rep. 3ª
Brigada mixta 62, 4art batalló companyia rep. 3ª
3º Batalló d’obres i fortificacions, 3er sector
Brigada mixta 119, batalló 4art
Caporal Divisisió 32, brigada mixta 142, companyia 1ª
9è batalló d’obres i fortificacions, companyia rep. 2ª
Brigada mixta 141, 564 Batalló de transmissions
Soldat Divisió 32, brigada mixta 137, companyia 1ª, 545 Batalló d’Ametralladores
Sergent brigada mixta 176 (11 Bg de Santander), batalló 702, companyia republicana 1ª
Companyia republicana 1ª
Brigada mixta 95, 11è batalló, companyia rep. 1ª

 

Presoners del Batalló Disciplinari

Els batallons disciplinaris van ser crear per fer complir les penes que s’imposaven dintre de l’àmbit de la jurisdicció militar. Delictes com la no presentació a files o l’abandonament de posicions al front podien implicar penes que anaven des d’un temps d’internament en batallons disciplinaris fins a l’execució.

Un dels batallons disciplinaris de l’Exèrcit de l’Est era el de Clariana de Cardener, o batalló disciplinari número 5. A prop de la carretera de Manresa a Solsona, la C-55, vora la urbanització residencial El Pi de Sant Just, es troba el mas de Can Joval. És en aquest mas, avui casa de colònies i centre educatiu, on es va establir la comandància del Batalló Disciplinari núm. 5 de l’Exercit de l’Est. Els presos s’allotjaven en barracons en un dels camps de la casa. Les condicions de vida i de treball eren molt dures i la mortalitat va ser elevada, sobretot tenint en compte la curta permanència del batalló disciplinari, que es va instal·lar a finals de la primavera del 38 i es va desallotjar a començaments del 39. Al llarg d’aquests mesos es compatibilitzen un mínim de 37 víctimes mortals. Tenien edats compreses entre els 24 i els 57 anys, majoritàriament eren de Catalunya, però també hi havia quatre de les Illes Balears i un de Madrid. Les causes de la mort tenen a veure amb les males condicions higiènico-sanitàries (disenteria, tifus), també hi ha assassinats arbtitraris realitzats pels guàrdies del camp i morts a causa dels maltractes infringits als presoners.

Més informació sobre el Batalló Disciplinari

 

Emboscats

Molts joves no van voler presentar-se a files i es van amagar al bosc. Els guàrdies realitzaven batudes en la seva recerca, algunes de les quals acabaven amb corredisses, trets, arrestos o morts. Al Solsonès es registren 4 emboscats vinguts de fora de la comarca que van perdre aquí la seva vida, tres d’ells entre finals del 38 i començaments del 39- víctimes d’aquestes batudes i el quart possiblement degut a un accident. Tots aquests joves eren de comarques veïnes: el Bages, l’Alt Urgell, l’Anoia i el Berguedà.

Més informació sobre els emboscats