- Militars
Al Solsonès es documenten un total de 51 morts militars que no eren de la comarca.
Combatents
Dels 31 militars morts, 8 pertanyen a les tropes franquistes. Tenien entre 18 i 22 anys i eren de llocs diversos de l’estat (Múrcia, Cantàbria, Canàries, Aragó) i també de Catalunya (comarca de la Noguera). Van morir entre el 21 de gener i el 8 de febrer, amb el pas de les tropes franquistes al Solsonès. En canvi en les files republicanes les 21 víctimes mortals es deuen primordialment a la presència al Solsonès de diversos hospitals de sang on eren evacuats els soldats ferits al front. La mortalitat més elevada es registra a partir del maig del 38 a l’Hospital de Sang de Solsona, “Clinica de Recuperables de l’11è cos d’exèrcit”, i en menor mesura a l’hospital del Miracle. Les causes principals són malalties diverses i ferides.
Cossos als que pertanyien les víctimes militars
16º Batalló d’obres i fortificacions |
Soldat Companyia de Carreteres núm. 7 |
Brigada mixta 137, batalló 545 |
Soldat Brigada mixta 141, 562 Batalló, companyia 1ª |
Divisió 32, brigada mixta 141, batalló 563, companyia rep. 3ª |
Brigada mixta 62, 4art batalló companyia rep. 3ª |
3º Batalló d’obres i fortificacions, 3er sector |
Brigada mixta 119, batalló 4art |
Caporal Divisisió 32, brigada mixta 142, companyia 1ª |
9è batalló d’obres i fortificacions, companyia rep. 2ª |
Brigada mixta 141, 564 Batalló de transmissions |
Soldat Divisió 32, brigada mixta 137, companyia 1ª, 545 Batalló d’Ametralladores |
Sergent brigada mixta 176 (11 Bg de Santander), batalló 702, companyia republicana 1ª |
Companyia republicana 1ª |
Brigada mixta 95, 11è batalló, companyia rep. 1ª |
Presoners del Batalló Disciplinari
Els batallons disciplinaris van ser crear per fer complir les penes que s’imposaven dintre de l’àmbit de la jurisdicció militar. Delictes com la no presentació a files o l’abandonament de posicions al front podien implicar penes que anaven des d’un temps d’internament en batallons disciplinaris fins a l’execució.
Un dels batallons disciplinaris de l’Exèrcit de l’Est era el de Clariana de Cardener, o batalló disciplinari número 5. A prop de la carretera de Manresa a Solsona, la C-55, vora la urbanització residencial El Pi de Sant Just, es troba el mas de Can Joval. És en aquest mas, avui casa de colònies i centre educatiu, on es va establir la comandància del Batalló Disciplinari núm. 5 de l’Exercit de l’Est. Els presos s’allotjaven en barracons en un dels camps de la casa. Les condicions de vida i de treball eren molt dures i la mortalitat va ser elevada, sobretot tenint en compte la curta permanència del batalló disciplinari, que es va instal·lar a finals de la primavera del 38 i es va desallotjar a començaments del 39. Al llarg d’aquests mesos es compatibilitzen un mínim de 37 víctimes mortals. Tenien edats compreses entre els 24 i els 57 anys, majoritàriament eren de Catalunya, però també hi havia quatre de les Illes Balears i un de Madrid. Les causes de la mort tenen a veure amb les males condicions higiènico-sanitàries (disenteria, tifus), també hi ha assassinats arbtitraris realitzats pels guàrdies del camp i morts a causa dels maltractes infringits als presoners.
Més informació sobre el Batalló Disciplinari
Emboscats
Molts joves no van voler presentar-se a files i es van amagar al bosc. Els guàrdies realitzaven batudes en la seva recerca, algunes de les quals acabaven amb corredisses, trets, arrestos o morts. Al Solsonès es registren 4 emboscats vinguts de fora de la comarca que van perdre aquí la seva vida, tres d’ells entre finals del 38 i començaments del 39- víctimes d’aquestes batudes i el quart possiblement degut a un accident. Tots aquests joves eren de comarques veïnes: el Bages, l’Alt Urgell, l’Anoia i el Berguedà.
Més informació sobre els emboscats