Les defuncions

Del llistat de 71 presoners que s’han pogut identificar, més de la meitat (37), van morir en el Batalló. Cal tenir en compte, però, que el batalló era molt gran i aquests setanta-un homes amb noms i cognoms només eren una part del contingent de presos.

El seu testimoni, així com el dels veïns de la zona, assenyalen una gran quantitat de víctimes a causa dels maltractaments, la gana, l’esgotament i també la violència directa exercida pel personal del camp:

  • Violència directa: Hi ha com a mínim sis presoners que moren en les mateixes circumstàncies, tots a prop de la pedrera on treballaven i són enterrats allà mateix. L’explicació dels guàrdies coincideix en tots els casos: intent de fuga. Aquest fer provoca l’obertura d’un expedient per part del Tribunal Militar Permanent de l’Exèrcit de l’Est, que per aquelles dates s’havia establert a Súria. A part del que van poder ser les execucions a sang freda hi ha el testimoni de presoners que van veure morir companys a causa dels cops i maltractaments dels guàrdies.
  • Malalties: hi ha presoners que moren a causa de malalties com la disenteria o d’altres que en unes circumstàncies diferents no haguessin resultat mortals però que en el context de fred, gana i pèssimes condicions higièniques acaben provocant la mort.
  • Esgotament: alguns presoners moren, senzillament, extenuats. Els presoners havien d’efectuar treballs molt físics, com picar pedra, amb molt poca alimentació i en un context de desmoralització absoluta. Aquest esgotament també provoca que diversos presoners no puguin seguir el ritme de desplaçament del batalló a la retirada. Alguns d’ells són executats o abandonats moribunds.
llibre-defuncions
Llibre òbits hospitals Manresa. Font: http://www.memoria.cat/fossa/

El llibre d’òbits dels soldats morts als hospitals militars de Manresa localitzat a l’Arxiu Comarcal de Manresa té registrats vuit víctimes procedents del Batalló Disciplinari. Com que es tractava de militars que complien condemna estan inscrits com a soldats. Van ser enterrats a la fossa comuna militar del cementiri de Manresa, que va ser objecte d’un acte d’homenatge l’any 2005.

Cal dir també que alguns dels presoners, senzillament, desapareixien. Si seguir el rastre d’aquestes persones es complicat, encara ho és més en el cas dels que van morir durant la retirada. El caos i confusió que regnaven i el fet que els presoners haguessin estat dividits en dos grups dificulta el rastreig de les persones que van desaparèixer durant la penosa marxa dels presoners enmig de la desfeta republicana.

Les fonts per a l’estudi de les víctimes del Batalló han estat les següents:

  • Registre civil de Clariana de Cardener. Teòricament el comandament del camp comunicava les baixes a l’ajuntament per a la seva inscripció en el registre, tot fent constar la data i causa de la mort. Tanmateix, hi ha víctimes que no consten en aquest registre i dades que es contradiuen amb el relat dels testimonis, especialment pel que fa a la causa de la mort. Tampoc hi són les defuncions durant la retirada cap a la frontera francesa ja que van tenir lloc en altres termes municipals.
  • Testimonis d’ex-presoners recollits en la bibliografia utilitzada. Malgrat la inconcrecció d’algunes dades, aquests testimonis tenen un valor cabdal a l’hora de conèixer el funcionament i la situació real dels presos.
  • Declaracions de veïns de Clariana de Cardener i Riner, i de familiars dels morts recollides al llarg de la instrucció de la Causa General. Malgrat les reserves que cal tenir a l’hora d’utilitzar aquesta font, les declaracions aporten dades personals importants sobre els presos morts que es complementen i corroboren –em molts casos- la informació aportada pels expresoners.
  • Memòria oral de veïns del poble recollida en la present recerca. A causa dels anys passats hi ha molts detalls significatius que s’han perdut, però també aporta informació complementària.
  • Testimoni directe d’alguns parents dels presoners Pere Trullàs Rovira, Ramon Cabanes Torrescassana i Joan Llucià Martí.
  • Llistat del llibre d’òbits dels soldats morts als hospitals militars de Manresa localitzat a l’Arxiu Comarcal de Manresa. Disponible a http://www.memoria.cat/fossa/
  • Memòries de l’Instructor del Tribunal Militar Permanent de l’Exèrcit de l’Est, Ramon Josa Torné. Finalitzades l’any 1993, les memòries d’aquest soldat republicà, advocat, que va acabar instruint un expedient per esclarir la mort de vuit presoners del Batalló, són d’un valor inestimable.