- Militars

Combatents morts en la guerra civil
Catalunya va quedar dintre de l’àrea republicana i per tant els joves eren cridats a files per l’exercit republicà. En aquest sentit, cal esperar trobar el nombre més elevat de baixes en aquestes files. Però sabem que un nombre indeterminat però molt elevat de joves no es van presentar quan van ser cridats, bé per romandre amagats durant la guerra, bé per anar a combatre amb l’exèrcit franquista.
La classificació establerta per l’historiador i responsable de la recerca del Cost humà de la guerra civil del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, en Jordi Oliva, apunta tres grans grups grans en funció del percentatge de combatents morts al front/població:

– baixa, del 7 a l’11 per mil

– mitjana, de l’11 al 15

– alta, entre el 15 i el 19.

La mitjana catalana se situa en el 13 per mil. Els 76 militars del Solsonès morts al llarg del conflicte representen el 6,40 per mil de la població de la comarca, xifra que situa el Solsonès en el grup de taxa de mortalitat molt baixa. Aquesta dada és resultat i confirma alhora l’elevat grau de deserció dels joves solsonins.

 

Soldats republicans

El cas dels soldats morts al front republicà és el més difícil de quantificar, en molts casos no se sap quan ni on van morir. Els llibres de crides de lleves dels anys posteriors a la guerra, del 1939 al 1942 en donen algunes dades. Aquells quintos que devien fer el servei militar durant la guerra van ser cridats de nou a files durant aquells anys. Si no es presentaven a la crida, s’ordenava llur recerca. En alguns casos aquesta recerca es resolt amb un certificat de defunció o la declaració d’un parent; en d’altres només una petita frase “fallecido frente rojo” anotada al costat del seu nom al llistat. Tanmateix en molts casos només figuren com a “pròfugs”. Fins i tot, alguna vegada un jove afusellat pel règim  franquista continua constant com a fugitiu, un o dos anys després de la seva mort.També en molts casos només se sap que el jove va morir “a Terol”, “a l’Ebre”… sense més especificació, no se sap si va ser a la batalla de Terol, al front de Terol, si va morir en combat, o per malaltia, o per accident… Per tant els gràfics que presentem s’han d’interpretar tenint en compte aquestes limitacions.Amb l’entrada de les tropes franquistes al Solsonès, al voltant del 24 de gener, s’observa una punta de mortalitat tant pel que fa als joves republicans com els franquistes, tot i que no van haver-hi grans enfrontaments. Cal destacar-ne potser dos fets sagnants. Al final de la guerra les tropes republicanes es retiraven en desbandada cap a la frontera francesa i cap a les zones més segures pels diversos camins que hi conduïen. Un dels camins que va travessar molta gent va ser l’actual carretera de Cambrils. Enmig d’aquesta retirada va haver-hi un bombardeig de l’aviació franquista a Serraseca (Cambrils) que, segons testimonis de l’època, va deixar una gran estesa de cadàvers a la zona.

Soldats franquistes

Molts homes van travessar la frontera francesa o andorrana per alguna de les vies d’evasió que recorrien el territori català de sud a nord. Algunes d’elles pel Solsonès, en forma d’expedicions veritablement multitudinàries. Un cop a l’altra banda de la frontera hi havia autobusos que els portaven a l’Espanya nacional, i així s’incorporaven al bàndol franquista.El cas dels joves caiguts a favor del bàndol franquista està millor documentat, ja que el règim els considerava herois i com a tals tenien dret a homenatges, plaques, monuments fúnebres, etc.

Emboscats
Els quintos emboscats han estat englobats i analitzats dintre de les víctimes militars, tot i que no van anar a cap front, perquè a nivell legal eren reclutes de l’exèrcit republicà. Tenint en compte això, el nombre real de combatents morts al front és encara més baix. En altres estudis, el concepte “desertor” no apareix amb tanta contundència. Al Solsonès les altes xifres d’emboscats ens obliguen a ser rigorosos amb els conceptes i per tant s’ha diferenciat entre els joves “quintos” que desertaren i les persones que s’amagaren per motius polítics o religiosos, que eren civils. Els guàrdies d’assalt recorrien la comarca buscant els desertors, arribaven a les masies i més d’una vegada van haver-hi enfrontaments armats i morts, de tots dos bàndols, perquè els emboscats acostumaven a anar armats.