- MORTS DURANT LA DICTADURA

Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic començà la llarga i dura postguerra, caracteritzada per la repressió. El procediment de la nova jurisprudència franquista més contundent fou la Causa General, creada per decret el 26 d’abril de 1940: un monumental informe que encausava els delictes produïts pel bàndol republicà durant la guerra. La Causa General establí un cens municipi per municipi i persona per persona que determinava l’afecció o desafecció política al règim.

L’eina preconcebuda com a preàmbul de la repressió d’Estat fou el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, un tribunal que des del juny de 1939 actuava a través de les seves divisions provincials. Aquest tribunal jutjava els delictes (simpatitzar o col·laborar amb la República) amb efectes retroactius fins a l’any 1934 i estenia les responsabilitats no solament als inculpats sinó als seus familiars directes.
Al Solsonès, lluny d’imaginar que l’hegemonia de dretes i catòlica havia deixat un estret marge militant a les esquerres o als partits republicans, hi va haver una àmplia acció repressiva del règim franquista. Van incoar-se com a mínim 153 expedients de Responsabilitats Polítiques (1,28% de la població) i es van obrir consells de guerra per a més de 200 persones.

 

Font: MIRALLES, E., GUIXÉ, J. “Víctimes de la guerra civil i el franquisme al Solsonès II. Oppidum núm. 7. Solsona: Arxiu Comarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetans, 2009.

Dels 46 morts de la postguerra, gairebé la meitat (22) són persones sentenciades a mort en consells de guerra i afusellats, en la seva major part, a Lleida. El cementiri de Lleida representà el “Camp de la Bota” lleidatà per als condemnats i encara hi reposen més de 400 republicans afusellats en una fossa comuna. Altres morts deguts directament a la repressió franquista són els set solsonins que van morir a les presons, per malalties directament relacionades amb les males condicions de vida que patien. Entre aquestes històries silenciades del llarg franquisme s’han detectat l’empresonament d’almenys dues dones i molts altres homes per motius polítics, els quals no han volgut donar-ne testimoni fins avui dia.

Les dades dels afusellats a la comarca del Solsonès (1,85 per mil), són superiors a la mitjana catalana (1,2 per mil), el que, segons la classificació establerta per Solè i Sabaté i Villaroya ((La repressió franquista a Catalunya 1938-1953. Barcelona: Edicions 62, 1985, pp. 139-141), indiquen una repressió general acusada. Aquestes dades desmenteixen  la pretesa “pau” franquista al Solsonès.

Una altra causa de defuncions són els anomenats “accidents de la guerra”. Són deguts al materal bèlic que va quedar escampat després de la contesa, com les bombes de mà o projectils, que van explotar a causa d’una manipulació casual o inexperta.

DEPORTATS

Alguns solsonins van anar a parar, després de l’exili a França, als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen on hi trobaren la mort. Aquests solsonins que estaven exiliats a França per haver fugit en la retirada o haver-se refugiat per por a represàlies polítiques, van patir en la seva pròpia pell les formes d’internament i extermini més deploraves del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta situació fou directament causada pel règim franquista. En primer lloc, per haver aplicat la repressió política arreu del territori i també a l’exterior, contra l’exili; i en segon, per no haver reconegut com espanyols els presoners capturats o enrolats en companyies de treballadors alemanyes, permetent així que tots els refugiats catalans i espanyols fossin declarats apàtrides i susceptibles de ser internats i no repatriats. L’exili representà per la majoria de solsonins un impàs per esperar poder tornar a les seves llars amb garanties “d’afecció” al nou règim. Set d’ells, però, van tenir la dissort d’anar a parar a companyies de mà d’obra estrangera en fortificacions alemanyes o van ser capturats pels nazis com integrants dels batallons de marxa de l’exèrcit francès, desprès d’haver patit l’estància en camps de refugiats al sud de França. A partir de juny de 1940 van anar a parar als veritables camps de concentració alemanys on hi trobarien la mort.

 

 

Més informació sobre els deportats solsonins als camps nazis.