Qui eren?
La majoria de joves del Solsonès en edat de files no van anar a cap front. Es van amagar en el bosc o en masies aïllades on van romandre durant tot el temps que va durar la guerra. La boscúria espessa de la comarca i el seu relleu muntanyós ple de balmes, coves i avencs va facilitar que moltes persones s’embosquessin i, amb l’ajut indispensable de la gent gran, les dones i fins i tot els nens de les masies veïnes, sobrevisquessin els quasi tres anys de guerra.
Llibre de registre de la crida dels mossos de la lleva del 39. Odèn, gener de 1938.
Al començament de la guerra molts homes s’allisten voluntaris en les milícies antifeixistes per anar a combatre al front, sobretot de les àrees úrbanes i industrials. Tanmateix aquesta crida té una repercussió molt inferior en les àrees rurals del país, tradicionalment conservadores i molt influenciades per l’església. Així mateix l’onada de violència revolucionària desfermada al començament de la guerra fa que capellans, monges, terratinents i gent de dretes busquin refugi en masies aÏllades.
Amb el pas del temps, conforme la mobilització es torna obligatòria, els joves cridats a files que desobeeixen l’ordre de presentar-se als centres de reclutament es converteixen en desertors i s’amaguen en llocs segurs per deixar passar el temps, deixar passar la guerra.
