- Els refugiats de guerra
L’ofensiva sobre Catalunya a partir del març del 38 la va convertir en blanc constant dels bombardejos feixistes destinats a espantar la població civil, la qual fugia massivament cap a la segona línia de front. A l’interior, els centres de Cervera, Manresa, Solsona o Vic van accelerar la seva tasca de distribució per tota llur àrea d’influència. Paral·lelament des del Comissariat d’Ajut als Refugiats es doblaren les possibilitats teòriques d’acollida de refugiats al 20% de la població dels municipis. Aquest increment es fa molt notable a la comarca del Solsonès; l’estiu del 38 el nombre de refugiats a Solsona és del 21% i a Riner, del 48%, majoritàriament concentrats al Miracle.
Les condicions sanitàries dels evacuats va ser des del primer moment una de les preocupacions principals de les institucions d’acollida: la por a les epidèmies, la lluita contra la tuberculosi, les vacunacions contra el tifus i la verola, l’atenció dels malalts… Esgotats pel viatge, en una situació de precarietat alimentària, d’amuntegament i de males condicions higièniques, el sistema immunitari dels refugiats -la meitat dels quals eren nens- es trobava molt debilitat. En aquest context, les malalties infecto-contagioses hi tenien una incidència molt elevada i també provocaven una mortalitat molt per sobre de l’habitual.
Al Solsonès, de les 53 víctimes mortals registrades entre els refugiats, 3 es deuen als bombardeigs del juny del 38, de 2 no se’n tenen dades i les altres 48 van ser degudes a diferents malalties que no van tenir pràcticament impacte en la població local.
