- civils

Mortalitat durant la guerra

L’evolució de la mortalitat entre la població civil del Solsonès presenta dos punts àlgids: el primer correspon als primers mesos de la guerra i el segon, a l’entrada de les tropes franquistes a la comarca.

Font: MIRALLES, E., GUIXÉ, J. “Víctimes de la guerra civil i el franquisme al Solsonès (1936-1954). Oppidum núm. 6. Solsona: Arxiu Comarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetans, 2008.

1r pic de mortalitat: L’esclat de la guerra i la violència a la reraguarda

Durant els primers mesos de la guerra l’onada revolucionària va perseguir eclesiàstics, terratinents i altres personatges destacats de dretes, amb el resultat de 42 morts de la comarca.

La majoria dels morts a la reraguarda foren pagesos propietaris i masovers, generalment conservadors d’ascendència tradicionalista, juntament amb clergues. Cal recordar que 400 habitants de Solsona eren eclesiàstics: seminaristes, rectors o capellans de les famílies terratinents, ja que era tradició que les famílies benestants tinguessin alguns dels seus fills o filles en els rengles eclesiàstics.

Aquesta realitat ja havia configurat una divisió política molt marcada en la societat solsonina. No cal oblidar, però, que alguns membres de l’ajuntament republicà, dominat per Esquerra Republicana, tenien bones relacions amb el clergat, àdhuc amb el bisbat i vetllaren per salvar la vida d’alts càrrecs eclesiàstics com el propi bisbe Comelles o Mn. Serra i Vilaró. Al seu torn, aquests no actuaren amb la mateixa determinació a l’hora d’impedir la pena de mort en els consells de guerra d’alguns membres de l’Ajuntament republicà encausats pel franquisme o de redactar avals per alguns dels acusats que els havien ajudat a fugir durant la guerra. També és cert que altres alts càrrecs republicans van poder retornar a Solsona de l’exili i d’Andorra, gràcies als avals d’eclesiàstics i de l’episcopat provincial.

Sovint els executors de la violència revolucionària venien d’altres poblacions, de centres obrers o miners de la conca del Llobregat. Els militants de la FAI més radicalitzats actuaven en patrulles per exercir la repressió indiscriminada contra zones on se sabia la tendència conservadora. Moltes coincidències amb les accions de violència durant la guerra esdevingudes a Cervera, Tàrrega i altres poblacions properes, estableixen els grups miners de Súria, Cardona o unitats obreres de Manresa com els milicians que actuaven més radicalment en tota aquesta zona de rereguarda, sense obviar que els objectius eren indicats per informants locals. No podem oblidar tampoc els camps de concentració republicans o batallons disciplinaris de Clariana de Cardener i Ogern, on també hi van haver víctimes, quasi totes de fora de la comarca.

Destaquen, pel seu impacte social, els fets de Villorbina, com s’anomena la sèrie de successos que va tenir lloc en aquesta masia de Riner. Segons la informació recopilada, en aquesta masia hi havia molts emboscats. Una patrulla hi va anar per buscar-los i els van rebre a trets, així que la patrulla va tornar molt reforçada. Va haver-hi un foc creuat i finalment la patrulla va endur-se una mare i la seva filla monja. Sembla ser que els van lliurar a un comitè de milicians de fora del Solsonès i poc després van ser assassinades a peu de carretera a Castellgalí. Aquestes dues dones, més una tercera, també relacionada amb una batuda contra emboscats, van ser les úniques víctimes de sexe femení en la comarca. Posteriorment, en la repressió de la dictadura, per aquests fets van ser condemnades a mort i executades vàries persones.

La violència revolucionària també aprofità velles rancúnies i venjances entre l’alta tradició conservadora de certs sectors socials, que havia provocat enfrontaments polítics importants des de períodes anteriors a la Segona República, i una clara consciència liberal i catalanista de sectors d’esquerres al voltant d’ERC o de la Unió de Rabassaires.

Víctimes civils per acció dels comitès o d’incontrolats

Eclesiàstic (seminarista, capellà, monja, sagristà…)

12

Pagès (masover, petit i gran propietari)

13

Mestressa de casa

2

Secretari d’Ajuntament

2

Industrial

1

Altres oficis (ferrer, forner, paleta…)

5

La situació es normalitza

Un cop passat aquest primer període, que abasta des de l’esclat de la guerra fins al Nadal del 36 aproximadament, la situació a la comarca es normalitzà bastant, sempre tenint en compte que el país estava en guerra. Es registraren tan sols algunes víctimes aïllades per acció d’incontrolats o de comitès. Cal destacar com a fet insòlit els enfrontaments entre els nombrosos emboscats i les forces d’ordre republicanes generant friccions armades en aquesta zona.

L’any 1938 un bombardeig franquista provoca un mort entre la població local, i molts més en la població refugiada. Igualment, foren sentenciats a mort dos guies de Sant Llorenç de Morunys que passaven desertors al bàndol nacional.

 

2on pic de mortalitat: la retirada i l’ofensiva franquista

L’entrada de les tropes rebels i la retirada de l’exèrcit republicà provocà un pic de mortalitat, amb nombroses baixes civils, entre les que destacaren els cinc assassinats pels republicans a l’actual carrer de Sant Agustí, on temps després es va aixecar un monument als caiguts. En canvi, no s’han comptabilitzat aquí els vuit cadàvers apareguts després de l’incendi del convent dels Caputxins, en primer lloc per desconèixer-ne la identitat i en segon perquè, segons un document aparegut a l’expedient de Solsona de la Causa General, el convent dels Caputxins s’estava utlitzant com a dipòsit de cadàvers i molt probablement els cossos apareguts no van morir a causa de l’incendi sinó amb anterioritat.

“Consecuente a su escrito fecha 5 de los corrientes recibido en este puesto el 7 número 5157, en el que se interesa se practique las más activas gestiones encaminadas a la averiguación y circunstancia en que pudieron ser asesinados los individuos cuyos cadáveres fueron encontrados en el Colegio Corazón de Maria de esta residencia tengo el honor de participar a su autoridad que de las gestiones que se han practicado por fuerzas de este puesto han dado por resultado según manifestación de personas de acendrado patriotismo y reconocida honradez así como de estas mismas las cuales fueron los primeros a actuar a la liberación de esta residencia y frailes colegiados en dicho establecimiento, que dichos cadáveres, según ellos han podido concretar, pertenecían a soldados muertos, que los traían de los distintos frentes rojos, toda vez que estos fueron encontrados en el local que emplearon como depósito de cadáveres, ya que el establecimiento dicho fue habilitado para hospital y el que fue quemado a la retirada de éstos, por esta razón suponen se trate de lo antes consignado y no de personas asesinadas como en principio se dijo, no obstante lo anterior expresado se continúan las más activas gestiones: caso de tratarse de personal asesinado se dará oportuna cuenta. Dios guarde a V. muchos años. Solsona, 11 d’agost de 1943.”
Carta del comandante del puesto de Solsona al fiscal instructor de Causa General de la provincia