Fonts i crèdits

FONTS DE LA RECERCA
Diversos autors i investigadors de la comarca van iniciar el cens de morts de la guerra al començament dels anys 80, realitzant entrevistes i un treball de camp laboriós, aportant dades al que seria un primer estudi sobre víctimes. El fons Albert Manent conté aquestes entrevistes orals realitzades per Mn. Antoni Bach,  avui de gran valor qualitatiu per les moltes dades que aporten, ja que els enquestats eren en molts casos protagonistes de l’època, però també molt poc metòdiques, el que fa que la informació que se’n deriva resulta molt fragmentada i poc contrastada. També un equip format per Ramon Sagués, Maria Corominas, Francesc Soldevila i Rosa Barcons va portar a terme durant els 80 una enquesta per tot el Solsonès, aquesta ja una mica més sistemàtica.
Més endavant, es publicaren les recerques dels historiadors Solé i Sabaté i Villaroya (veure bibliografia) sobre les víctimes de la repressió a la reraguarda i la repressió franquista a tot Catalunya, que també han servit de font per a l’estudi del Solsonès juntament amb altres publicacions d’abast més local.
L’any 2002 l’historiador i periodista Josep Maria Montaner va realitzar per al Centre d’Història Contemporània el buidat de dades de les defuncions del registre civil de Solsona, incloent-hi els soldats que moriren a l’hospital de sang d’aquesta localitat. Finalment es creà una comissió general per acabar el cens a tot Catalunya, coordinada per l’historiador segarrenc Jordi Oliva, que va determinar responsables comarcals per poder finalitzar un estudi difícil i minuciós amb l’objectiu de posar-ho a disposició del públic mitjançant una gran base de dades consultable a internet.
El treball del Solsonès va ser encarregat a l’historiador Jordi Guixé, que va realitzar el buidat dels registres civils dels 15 municipis de la comarca dut a terme l’any  2005, a més d’investigar els deportats solsonins als camps de concentració nazis. Ester Vilardell va començar la introducció de les dades en la base del Centre d’Història Contemporània.
L’any 2006 i 2007, Esther Miralles va continuar la tasca de recerca en el marc dels projectes de restitució de la Memoria Històrica del Centre d’Estudis Lacetans subvencionats pel Memorial Democràtic, amb la realització d’entrevistes i la consulta de diversos fons municipals i judicials de l’Arxiu Comarcal del Solsonés (correspondència, refugiats, llibres de lleves, expedients de responsabilitats polítiques…), tots els Consells de guerra dels solsonins afusellats pel franquisme, al govern militar de Barcelona;  la Causa General, dipositada en el Archivo Histórico Nacional, a Madrid; els llibres parroquials de Navès, els llibres de lleves de l’Ajuntament de Lladurs i el fons de l’ajuntament de Sant Llorenç de Morunys, i va continuar la tasca lenta i complicada de confrontació, interpretació i introducció de les dades, juntament amb Ester Vilardell, a més del seu tractament estadístic.
L’any 2011 la recerca sobre els morts va ser ampliada per les investigadores Roser Grau i Esther Miralles a la qüestió de les fosses comunes a la comarca.
Aquestes fonts tenen una limitació molt clara: si bé si que hi són tots els que consten, no hi consten tots els que són, o sigui, hi ha víctimes no ressenyades en cap registre. Així com al Solsonès van aparèixer cossos sense vida de soldats, republicans la majoria, que mai es podrà saber qui eren, també fora del Solsonès poden haver mort joves soldats de la comarca, sense que s’hagin pogut identificar. Després de la guerra el recompte de víctimes va ser fraccionari i parcial. Es van erigir creus i monuments fúnebres pels “caidos por Dios y por la patria”, es van editar llibres, martirologis, es va organitzar actes de commemoració… dels morts del bàndol vencedor. En conseqüència, les víctimes de la violència revolucionària, els religiosos i els soldats franquistes morts estan inscrits en els registres civils, han tingut monuments fúnebres i altres commemoracions. En canvi, els morts del bàndol republicà han estat inscrits tard i malament en els registres civils. En el cas dels deportats als camps d’extermini nazi, o els afusellats per Franco, ni tant sols això. Ha calgut trobar la seva pista mitjançant altre tipus de documentació com els fons familiars dels deportats, les entrevistes amb els mateixos o bé els llistats publicats o inèdits de censos de població, padrons municipals, etc.

DOCUMENTACIÓ

Arxius i fonts consultats: Arxiu/fons (Població) Font de consulta (any/s)
Ajuntament de Lladurs Fons antic (Lladurs) Llibres i expedients lleves (1936-1942)
Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys Fons antic Llibres i expedients lleves (1936-1942)
Arxiu Comarcal del Solsonès Fons Ajuntament de Castellar de la Ribera, Odèn, Pinell, Guixers, Pinós, Navès, Llobera, Solsona, Riner, Olius, La Coma i la Pedra Llibres i expedients lleves (1936-1942)
Arxiu Comarcal del Solsonès Fons Jutjat de 1ª Instància de Solsona Expedients de Responsabilitats polítiques (1939-1966)
Centre d’ Història Contemporània de Catalunya Fons Albert Manent Entrevistes R. Sagués, M. Corominas i R. Barcons (1982), Enquestes Mn. Antoni Bach (1980-82)
Govern Militar de Barcelona Arxiu Regió Militar 3ª Consell de guerra
Jutjats de pau municipals Castellar de la Ribera, Castellar de la Ribera, Odèn, Pinell, Pinós, Navès, Llobera, Solsona, Riner, Olius, La Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys, Lladurs, Guixers Registre Civil, secció defuncions (1936-1945)
Universitat de Lleida Fons Audiència Provincial de Lleida Expedients de Responsabilitats polítiques (1939-1966)
Rectoria de Santa Margarida de Navès Arxiu parroquial Registres de cementiris de Navès (1936-1945)
Archivo Histórico Nacional Fons Causa General Expedients diversos

Publicacions
ARNABAT, R. I SABANÉS, A. Víctimes de la Guerra civil (1936-1939) al Penedès. Edicions i Propostes Culturals, 2007.
BADIA, FRANCESC. Els camps de treball a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939). Montcada i Reixac: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001
BADIA, LL. Martirologi solsoní. Barcelona: Editorial Claret, 1988
BENET, J. I ALTRES. “Combatents de la Noguera morts al front i civils víctimes d’accidents derivats de la guerra. Avaluació final del cost humà”. Urtx. Revista cultural de l’Urgell. Núm. 7. Tàrrega: Museu Comarcal de Tàrrega, 1995.
BENET, J. I ALTRES. “Soldats de l’Urgell morts a la guerra civil (1936-1939) i civils morts per material de guerra bèl•lic abandonat”. Urtx. Revista cultural de l’Urgell. Núm. 3. Tàrrega: Museu Comarcal de Tàrrega, 1991.
Dovella. Revista cultural de la Catalunya central. Núm. 85-86. Tardor-hivern 2004. Centre d’Estudis del Bages i Arxiu Històric Comarcal de Manresa.
La Divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1937.
MIR, C. I ALTRES. Repressió econòmica i franquisme: L’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.
OLIVA, J. El cost humà de la guerra civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes del material bèl·lic abandonat. Girona: El Punt, 1999.
ROIG, M. Els catalans als camps nazis. Edicions 62. Barcelona, 1987.
SANS, RM. Montserrat 1936-1939. Episodis viscuts. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992.
SOLÉ, JM I VILLAROYA, J. La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939). Vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990.
SOLÉ, JM. I VILLAROYA, J. La repressió franquista a Catalunya 1938-1953. Barcelona: Edicions 62, 1985.
VIADIU, F. Delegat d’Ordre Públic a “Lleida la Roja”. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1979

 

CRÈDITS

Realització: Esther Miralles a partir dels articles:

MIRALLES, E., GUIXÉ, J. “Víctimes de la guerra civil i el franquisme al Solsonès (1936-1954). Oppidum núm. 6. Solsona: Arxiu Comarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetans, 2008.

MIRALLES, E., GUIXÉ, J. “Víctimes de la guerra civil i el franquisme al Solsonès II. Oppidum núm. 7. Solsona: Arxiu Comarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetans, 2009.