De tant en tant tenim la sort que apareguin testimonis històrics escrits que ajuden a conèixer millor aspectes del passat català. Aquestes troballes no sempre es produeixen en els centres arxivístics o bibliogràfics públics que custodien el llegat documental català. En ocasions tenen lloc en els més diversos indrets de cases particulars, en les quals s’han conservat, superant entrebancs de tota mena i transmesos de pares a fills durant moltes generacions, manuscrits en forma de dietari que expliquen, per a un àmbit local, problemes i fenòmens històrics d’abast general.
Aquest és el cas del manuscrit de Joan Fornell i Espunya (1780-1864), un liberal que va ser víctima de la tragèdia de viure en un indret del país farcit durant moltes dècades de sinistres personatges tocats per un esperit reaccionari dels més criminals que ha viscut Catalunya.”