- Fosses de soldats que moren als hospitals militars de la rereguarda

Fosses núm. 6, 10, 11, 21.

Els soldats ferits al front eren evacuats a hospitals de campanya situats a la reraguarda immediata per realitzar les cures d’urgència i a hospitals militars situats a les ciutats que disposaven de major infraestructura.
Al Solsonès es va instal•lar l’“Hospital de Milícies antifeixistes” al Santuari del Miracle i la “Clínica de Recuperables de l’XI Cos d’Exèrcit” a Solsona. Hi ha 24 morts registrats.
A més, al nucli de Puigredon, al terme de Llanera, va haver-hi durant uns dies del mes de gener, ja amb el front a tocar, un hospital de campanya a l’església de San Joan de Puig-redon; els morts eren enterrats al sòl del cementiri d’aquesta església.
L’informant Francesc Casafont recorda una conversa mantinguda amb l’enterramorts de Solsona, Antonio Capdevila, durant l’estiu del 38. L’Antonio li explicava “que estava ben trist perquè havia hagut d’enterrar cinc xicots joves”. Eren morts de l’hospital de Solsona. En Capdevila li va explicar que cavava un solc a terra per un mort i el següent el feia al costat, i així anava recorrent l’àrea del cementiri.
Pel que fa a la fossa de Puigredón (Llanera forma part actualmente del municipi de Torà però l’any 1939 era un dels quinze municipis del Solsonès), la informació prové de dos testimonis indirectes: Ramon Coromina, veí de Llobera i  Maria Guilanyà, de Llanera. Tots dos havien sentir explicar la història de la fossa a familiars seus, en  Ramon a una tia que feia de minyona a la casa Millet de Bells i la Maria al seu pare, que era qui havia descobert la fossa, junt amb l’amo de Cal Millet.Al gener del 39, en plena ofensiva franquista, es va instal•lar durant uns dies un hospital de sang a l’església de Sant Joan de Puig-redon, prop de la casa Millet. Devia ser cap al 15-18 de gener perquè els informants recordaven que hi havia combats a Vilanova de l’Aguda. Pocs anys després de la guerra, uns veïns de Puig-redon (el pare de la Maria i l’amo de cal Millet) van descobrir la fossa quan anaven a enterrar un parent al cementiri, però en aquell moment la van tornar a tancar i van acordar no dir-ho a ningú.