- Fosses de refugiats de guerra
Fosses núm. 1, 2, 3, 4, 5.
A mesura que la guerra anava avançant, a Catalunya creixia el nombre de refugiats de diferents llocs de l’estat que anaven quedant sota el domini de les forces revoltades. Lluny dels seus llocs d’origen i en circumstàncies de desarrelament i precarietat econòmica i social, els refugiats –i entre ells, especialment els infants- eren la població més vulnerable. Al Solsonès, de les 53 víctimes mortals registrades entre els refugiats, 48 havien mort a causa de diferents malalties infectives i contagioses que pràcticament no van tenir impacte sobre la població local. Evidentment els refugiats no disposaven de cap nínxol al cementiri i tampoc de capacitat d’adquirir-ne un i per això eren enterrats, majoritàriament, en fosses comunes dins dels cementiris. La seva mort s’inscrivia al registre civil i per això podem parlar de persones identificades, tot i que és probable que en aquestes fosses també hi hagi enterrats individus sense identificar.
Una quarantena de refugiats –infants la majoria- van morir a l’Hospital de Refugiats de Solsona. A Sant Llorenç de Morunys es registren vuit morts entre el refugiats, que estaven ubicats a l’Arrabal Mercè. El xarampió es va endur, a la primavera del 37, quatre infants; més endavant, dos infants i dos adults més van morir a causa de malalties diverses.
El municipi de Riner va ser, junt amb Solsona i Sant Llorenç de Morunys, el que va acollir més refugiats de la comarca. Això s’explica per l’existència del Santuari del Miracle, que durant la guerra va ser convertir en Hospital de Milícies Antifeixistes, Sanatori de tuberculosos i Centre d’Acollida de Refugiats.
Pel que fa als refugiats del Miracle, algunes de les víctimes van ser enterrades en cementiris propers, com el de Riner i Su, però se sap que també va haver-hi enterraments en dos espais de l’exterior del Santuari; un per als tuberculosos i l’altre per als morts de l’Hospital militar i els refugiats. El doctor Simeó Selga, que va exercir com a metge a l’hospital de tuberculosos ubicat al Miracle, va escriure que com que el santuari no disposava de cementiri propi, els morts de la guerra eren enterrats en un monticle de terra prop de les cel•les de Sant Benet, mentre que en un angle de una de les parets laterals de l’església inacabada s’enterraven els tuberculosos.
“Existia un cementiri mal girbat en un petit planell de terra, sense creus ni esteles, situat entre el gros camp de conreu i el bosc que hi ha a la paret dreta del Monestir i Església, darrera les cel·les de Sant Benet. D’aquest cementiri se’n perdrà el rastre, però del gran camp de conreu en continuaran dient el camp del cementiri. I el dia del judici final ressuscitaran entre plantes i flors amb perfum d’espiga de blat“