- Fosses de presoners del Batalló Disciplinari de Clariana de Cardener i del Camp de treball d’Ogern

Fosses núm. 7, 8, 20, 23, 24, 27

El Batalló Disciplinari núm. 5 era un camp de presoners on eren destinats aquells militars republicans de l’Exèrcit de l’Est sancionats per algun delicte comès dins de l’àmbit militar. Va entrar en funcionament l’agost del 38 i hi va romandre fins a la retirada, al gener del 39.
Estava organitzat en quatre companyies que es va instal•lar en diversos indrets de Clariana de Cardener (al voltant dels masos de Can Joval, Cal Travès i Cal Blanc) i Riner (a l’església de Santa Susanna).

Als llibres de defuncions del registre civil de Clariana i de Riner consten alguns dels presoners morts, que van ser enterrats en els cementiris de la zona. Se sap, tanmateix, que alguns presoners van morir i no van ser enterrats en aquests cementiris.

La mort de vuit presoners en un sol mes va motivar que el Tinent Coronel Perea, cap de l’Exèrcit de l’Est, ordenés una investigació, la qual va recaure sobre l’Instructor del Tribunal Militar Permanent de l’Exèrcit de l’Est, emplaçat a Súria.
El camp de treball d’Ogern era un camp de presoners civils controlat pel Servei d’Investigació Militar (SIM) que es va establir al poble d’Ogern (Bassella, Alt Urgell). Les condicions de vida en els camp de treball del SIM eren molt dures i el camp d’Ogern no va ser cap excepció. Respecte les víctiimes, se sap que va haver-hi inhumacions de presoners en el cementiri del poble però no tots els morts estarien inscrits al registre civil.

Tant al Batalló Disciplinari com al Camp de treball d’Ogern una font important per a l’estudi dels morts són els testimonis de l’època, tant el testimoni directe dels presoners recollits amb anterioritat, perquè ja no en queden de vius, com el de veïns, familiars dels presoners o altres persones que havien viscut el tema de prop o se n’havien interessat.
En tots dos casos va haver-hi presoners que van desaparèixer en algun punt proper als barracons d’internament o els indrets on treballaven. A Ogern, un testimoni, recollit al llibre Camí de l’infern de Jordi Cardona, va veure un presoner del camp que anava a treballar conduit entre guàrdies, va sentir un tret i va veure els guàrdies tornar sense el pres i sense el cos. En el cas del Batalló, en el curs de la investigació del Tribunal Militar, l’instructor va fer exhumar prop d’una pedrera on treballaven els presoners, tres cossos per realitzar-los l’autòpsia. A la Causa general també es cita un mort a una pedrera, la del “Riu Negre”.