- Fosses de soldats morts durant l’ofensiva franquista

Fosses núm. 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 25, 26.

Quan, en el marc de l’ofensiva franquista sobre Catalunya, les tropes rebels arriben al Solsonès,  les companyies republicanes del X i XI Cos d’Exèrcit van presentar molta resistència en diversos punts al voltant de les carreteres de Bassella i de Berga i, amb menor intensitat, al sud de la serra de Pinós, el que explica l’existència de moltes fosses en aquests territoris.
La majoria de fosses que es troben fora de cementiri corresponen a fosses de soldats morts gairebé tots en combat el gener de 1939. No es coneix la seva identitat, només s’ha pogut deduir, en el cas dels militars, a quin cos d’exèrcit pertanyien i, en el cas de les tropes franquistes, a quina divisió.
Sembla ser que els cadàvers que es trobaven prop de la carretera van ser recollits. En canvi, aquells que van quedar escampats per la muntanya, lluny de les vies d’accés motoritzat, no van ser recollits sinó que els franquistes van ordenar als veïns de la zona que els enterressin.

Un dels testimonis de l’epoca, Joan Reig, recorda com els seus parents van haver d’agafar la pala, l’aixada o el que fos per anar a enterrar una gran quantitat morts.

En dos casos s’han trobat àrees on hi ha més d’una fossa: la zona de trinxeres del bosc de Tapioles (Bassella, Alt Urgell) i les extensions boscoses de Serraseca, al límit del terme de Cambrils (Odèn, Solsonès).
L’informant Marius Vilaginès, veí de Cambrils, havia sentit de petit  la història dels morts de Serraseca (fossa  n. 13) i recorda especialment  el que explicaven els veïns de la casa Mores,  que per sortir de casa no sabien on posar el peu perquè hi havia una gran estesa de cadàvers metrallats. El diari d’operacions de la 62 Divisió franquista (AGMAV 1391, CP 24. Ar. 22, Legajo 2 carp. 14. Diario de operaciones 62 División. C. Ejército de Urgel) indica que el 24 de gener, a la carretera es van metrallar soldats en desbandada. Segons la documentació franquista van ser enterrats molts cossos.

Però no tots els morts són fruit de la batalla. Dues fosses corresponen a soldats que, segons testimonis, s’havien quedat per la zona, segurament esperant ser fets presoners, i van ser abatuts a sang freda.
La Núria Colell (Casagolda, Clarà) era una nena l’any 1939. Així i tot recorda clarament els tres soldats morts que el pare havia hagut d’enterrar a un dels camps de la Casagolda.

Una altra veïna, Ramona Planas Ollé (la Casanova de Clarà), explica que els dies de l’entrada de les tropes franquistes el seu pare s’havia amagat i a casa restaven la mare amb els germans i ella mateixa, petita. Van veure com un jove soldat ferit de bala venia a morir als peus de la casa tot demanant auxili. Havia estat disparat per franquistes que estaven a la Rectoria de Clarà. Quan el pare va sortir de l’amagatall el van enterrar, junt amb altres veïns.
I dues altres fosses corresponen a soldats republicans que sí que van ser fets presoners però posteriorment van ser executats. Una es troba a Castellar de la Ribera
En un altre punt proper a la carretera de Bassella, el veï de Castellar de la Ribera Florenci Santaeulària (La Masia) afirma que prop d’uns camps de conreu de la casa Ginestar de Castellar de la Ribera, en un lloc conegut com les Planes on hi ha un bosquet de pins, van ser enterrats per veïns de la casa Ginestar i de la Masia uns soldats de l’exèrcit republicà. Van ser enterrats per Fidel Ginestar, propietari de la finca, el masover Jaume Angrill i Florenci Angrill, oncle i avi respectivament del testimoni. Serien entre 6 i 11 morts. Els van trobar executats i gairebé sense roba ni objectes personals.

Codinera del terme de Bassella on van ser afussellats presoners republicans. Al fons, el testimoni Joan Reig i l’investigadora Roser Grau.

Una altra fossa està al terme de Bassella. Segons el testimoni de Joan Reig, els soldats van ser conduits a la casa Tapioles i van ser morts en una codinera propera i enterrats en el bosc del costat.