Metodologia

1. Anàlisi bibliogràfica general i local

S’ha buidat tant bibliografia general sobre fosses i guerra civil com bibliografia local. Cal dir que les publicacions d’abast local com revistes, articles, llibrets són -malgrat les mancances metodològiques i de concreció que sovint presenten- fonts de gran valor per a l’estudi de la guerra ja que moltes d’aquestes publicacions acostumen a aportar testimonis dels fets de primera mà avui ja desapareguts. Consultar bibliografia.

2. Recerca documental

S’han revisat de nou les fonts que ja s’havien consultat per l’estudi de víctimes, s’ha consultat nova documentació, com els llibres d’òbits de totes les parròquies de la comarca del Solsonès i, sobretot, s’ha ampliat la informació de què disposàvem a partir de la documentació referent a la campanya militar al Solsonès dipositada a l’Arxiu General Militar d’Àvila.
Una de les dificultats del treball amb la documentació militar de l’època resideix en què es refereix al territori en funció de cotes i vèrtexs i utilitza una toponímia en castellà que tradueix els noms reals o que no coincideix amb els actuals. En aquest sentit, per poder ubicar les operacions militars, ha estat de gran ajuda la consulta dels mapes militars i civils dels anys 1934-1939 disponibles a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i a l’Instituto Geográfico Nacional.
Dins de l’abundant documentació militar que es conserva, sobretot de les tropes rebels, cal destacar els partes de les operacions de moviments militars durant els deu darrers dies del mes de gener de 1939, que són els que corresponen a l’entrada i el pas de les tropes franquistes a la comarca i que confirmen els enfrontaments de tropes, la resistència mantinguda per part dels republicans i l’existència d’un elevat nombre de morts. Consultar fonts.

 

3. Realització d’entrevistes.

A més de les entrevistes realitzades durant els anys previs a aquesta recerca, que han aportat dades significatives sobre l’evolució de la guerra civil a la comarca, s’han realitzat catorze entrevistes sobre el tema específic de les fosses a testimonis directes de l’època o testimonis indirectes amb informació de qualitat. El perfil de l’informant que es buscava era de persones majors de vuitanta-cinc anys, veïnes de la zona i amb bona salut. Alguns dels informants són més joves, membres de la generació dels 40 i dels 50 (per tant, no havien viscut la guerra) però hi estan interessats o han conservat el coneixement sobre el tema que hi havia a casa seva. Videos relacionats.

4. Treball de camp

S’ha anat a inspeccionar ocularment el terreny acompanyats dels testimonis i amb la informació que aportava la documentació. S’han marcat els recorreguts, punts i àrees amb GPS.
Cal dir que en la majoria de casos els testimonis – que eren nens o joves en el moment dels fets- recorden amb força claredat els esdeveniments i també conserven un record força precís del lloc de la fossa, malgrat els anys passats, els boscos que ara són camps, els camps que ara són boscos, les barraques que han desaparegut, les noves carreteres que s’han construït i altres referents que han canviat i que fan molt difícil orientar-se en el terreny amb les coordenades de fa més de setanta anys. Per tot això, en un dels casos ha estat impossible reconèixer sobre el terreny el lloc dels fets; sabem de l’existència d’un gran fossa però no la podem comptabilitzar perquè no hem pogut acotar la seva ubicació.

Ramon Coromina mostra el lloc on va ser enterrats uns xofers republicans morts a causa d’un atac aeri, al terme de Llobera.
Ramon Coromina mostra el lloc on va ser enterrats uns xofers republicans morts a causa d’un atac aeri, al terme de Llobera.

 

5. Confrontació de resultats.

La informació obtinguda dels testimonis orals s’ha contrastat amb la que aporta la bibliografia, la documentació i la que s’ha derivat de treball de camp. El resultat, bolcat sobre mapa, ha mostrat una gran coherència entre la memòria oral, la documentació generada durant la campanya militar i les febles petjades de la guerra en el terreny, com restes de trinxeres a Bassella, Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener. Aquesta coincidència ha possibilitat, d’una banda, les conclusions de l’estudi i, de l’altra, poder dibuixar amb tota garantia en els mapes els punts de coincidència entre les diferents fonts.