Conclusions

De l’estudi de fosses es desprenen una sèrie de dades que aporten una mica més de llum sobre l’evolució de la guerra civil a la comarca. Com es pot veure en el gràfic següent:
1.    La majoria de fosses comunes pertanyen a militars.
2.    Les principals fosses de militars es troben fora de cementiri, en les línies dels enfrontaments armats, principalment al llarg de la carretera de Bassella a Solsona i Berga, actual C-26. Van ser enterrats per veïns de la zona i es desconeix la seva identitat.
3.    Les fosses de militars que es troben dins de cementiri corresponen a  morts en hospitals militars i de campanya. En el cas dels morts en hospitals militars consten inscrits en el registre civil del lloc en què van morir però en el segon cas, no.
4.    La majoria de les fosses de civils estan dins de cementiri i corresponen majoritàriament a refugiats de guerra.
5.    És important el nombre de fosses de presoners, tant militars com civils. Són les corresponents al camp de treball d’Ogern (civils) i el batalló disciplinari de Clariana de Cardener (militars). Es tracta de les fosses més difícils de localitzar.
6.    Es coneix la identitat de 88 persones inhumades en fosses a la comarca. És una xifra petita al costat del mig miler de morts anònims provocats per l’ofensiva franquista però no per això s’han de deixar de fer tots els esforços possibles per a la divulgació de la seva identitat i per a la dignificació del lloc d’enterrament.

Fosses comunes segons tipologia DINS/FORA de cementiri i CIVIL/MILITAR
Incidència de fosses al territori, segons la tipologia dins/fora de cementiri i militars/civils. Elaboració: MHÀ estudi gràfic a partir de dades de la recerca.

Som conscient que mai se sabrà el nombre de fosses que s’haurien pogut identificar si aquesta recerca s’hagués fet vint o trenta anys abans, quan encara eren vius els testimonis directes que podien explicar vivències relacionades amb la guerra. Les fosses localitzades avui són només una petita part de les que existeixen en el territori, una ínfima porció d’història esgarrapada a l’oblit que caldria vetllar entre tots: societat civil, administracions locals i estat. El marc jurídic actual ho possibilit; per tant, preservar les fosses de l’oblit i dignificar la memòria dels morts de la guerra és sobretot una qüestió de coneixement i de determinació política.