Antecedents
La recerca de les fosses comunes del Solsonès és la darrera fase d’un projecte més ampli: el cens de morts de la guerra i la postguerra a la comarca (veure els dos articles dedicats a aquest tema: MIRALLES, E. GUIXÉ, J. “Víctimes de la guerra civil i el franquisme al Solsonès (1936-1954). Oppidum núm. 6. Solsona: Arxiu Comarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetans, 2008 i MIRALLES, E. GUIXÉ, J. “Víctimes de la guerra civil i el franquisme al Solsonès II. Oppidum núm. 7. Solsona: Arxiu Comarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetans, 2009). Ha estat un procés d’investigació llarg en què s’han implicat diverses persones bàsicament en dos períodes: el primer, als anys 80 en el marc de la recerca impulsada a les comarques catalanes per Albert Manent i, a partir del 2005, amb l’empenta definitiva del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) i el decisiu suport institucional i financer a les activitats de recuperació de la memòria històrica del Memorial Democràtic.
En la recerca dels morts de la guerra, les fosses eren la darrera frontera, la més inexpugnable. Si determinar amb exactitud les circumstàncies de la mort d’una persona d’identitat coneguda i defunció registrada era complicat, fer-ho per a persones que han mort, tot sovint, de forma anònima a causa de ferides, malalties o d’epidèmies, assassinades en fosques circumstàncies a la reraguarda, mortes dins la violència de la batalla o, fins i tot, afusellades fredament enmig de l’ofensiva franquista, es plantejava com a una tasca ingent que es podria traduir, tanmateix, en uns minsos resultats.
L’estudi Localització de fosses comunes de la guerra civil i la postguerra al Solsonès ha tingut com a àmbit territorial els 15 municipis del Solsonès. La majoria d’aquests municipis són el resultat de la reforma municipal de meitat del segle XIX, que va imposar l’agregació de les 55 parròquies de la comarca en municipis més grans. A més, s’ha tingut en compte el terme de Llanera, que formava part del Solsonès a l’època que interessa a la investigació, tot i que actualment pertany a la Segarra. Així mateix, la recerca ha permès la identificació de fosses al poble d’Ogern i altres llocs del terme municipal de Bassella (Alt Urgell).
Amb el suport del Ministerio de la Presidència (any 2010).