Treballs forçats

l2-triptic

L-2 Tríptic català

Els presos eren, en principi, un contingent de persones aptes per al treball, puix que estaven en edat de files –al menys teòricament- però que no podien ser enviades al front perquè havien estat castigades i tampoc no es tenien garanties de la seva conducta. Aquest contingent humà va ser aprofitar en les tasques de fortificacions de les línies defensives que, numerades de l’1 al 6, havien de recórrer el territori català paral·leles de nord a sud. La decisió de construir aquestes línies defensives s’havia pres durant la primavera del 38 com a reacció a l’ofensiva franquista a l’Aragó, quan semblava que l’ocupació militar de Catalunya seria imminent. El Solsonès es trobava entre les línies L-2 i L-3.

La tasca fonamental dels presos de la companyia del Batalló Disciplinari núm. 5 establerta a Can Joval va ser la construcció d’una mina-polvorí a prop de la carretera i d’una carretera alternativa entre Solsona i Cardona a peu de la mina. “Formem i tots cap al lloc de treball, que era a uns cinc minuts del campament, al peu d’un tossal on hi havia una excavació començada amb l’intent de fer-hi uns espècie de mina o refugi com a arsenal per amagar-hi i conservar-hi material de guerra.” Testimoni de Sebastià Pujol.

Els presos establerts a Santa Susanna treballaven en una pedrera situada prop seu. Els de Cal Travès van excavar diverses trinxeres i polvorins.

El treball era molt dur. Ni descansos, ni dissabtes, ni diumenges. A l’estiu, calor; a l’hivern, fred. Mala alimentació, vexacions i maltractaments per part de guàrdies i superiors:


treballs-forçats

“Al matí, abans de clarejar el dia, tocaven un xiulet des de la cabanya del sergent, que era el senyal per a llevar-nos i estar preparats per a sortir de la cabanya i començar el treball del dia, que no sabíem si aguantaríem. Passat un quart d’hora, una altra xiulada volia dir que havíem de sortir immediatament i formar per al repartiment del cafè, o millor dit, de l’aigua bruta que feien passar com a tal, i mig “xusco” de pa. Tot seguit, a formar amb el pic i la pala, i cap al treball assenyalat. (…) Per dinar teníem escassament trenta-cinc minuts de temps i, mig morts de cansament com estàvem, espolsàvem la manta i la roba per fer-ne saltar els insectes que hi havia, i tot seguit altra vegada el xiulet i a treballar, sense poder aixecar el cos ni respirar fins al capvespre.”

Testimoni de Sebastià Pujol. SANS, RM. Op. cit. pàg. 202

batallo-clariana

Batalló Clariana

La mina o polvorí que feren construir als presos té l’estructura típica dels refugis que es van fer durant la guerra: dues entrades formigonades a prova d’explosions, una petita cambra i un llarg passadís que comunica les entrades. Es troba a uns centenars de metres de la carretera de Solsona a Manresa, la C-55 i s’hi arriba per una pista forestal en bon estat.

restes-pedrera

Restes de la pedrera situada entre el riu Negre i Santa Susanna