El Batalló Disciplinari núm. 5 s’instal·la entre Cardona i Solsona

El Batalló Disciplinari núm. 5 és el més conegut de Catalunya, el que no significa que existeixin moltes dades al seu respecte, sinó que els altres batallons disciplinaris són més desconeguts encara. No se sap amb certesa en quin moment i perquè es decideix la instal·lació d’aquest camp de presoners a cavall dels municipis de Clariana de Cardener i Riner. La primera constància documental i testimonial de l’arribada de presos al poble data de primers d’agost de 1938.

El Batalló Disciplinari tenia quatre companyies repartides entre els municipis de Clariana de Cardener i Riner:

  • 1a companyia: can Joval (Parròquia de Sant Just Joval, Clariana de Cardener)
  • 2a companyia: Santa Susanna
  • 3a companyia: can Través (El Pi de Sant Just, Clariana de Cardener)
  • 4a companyia: Ortoneda

Can Joval

No gaire lluny de la carretera C-55, a tocar de la urbanització el Pi de Sant Just, d’Olius, es troba el mas de Can Joval, al que s’accedeix per una pista sense asfaltar però en bon estat. En aquest mas -avui casa de colònies i centre educatiu- es va establir la comandància d’una de les unitats del Batalló Disciplinari núm. 5 de l’Exercit de l’Est. Coneixem dades d’aquesta 1a companyia gràcies al testimoni del pres Sebastià Pujol recollides al llibre Montserrat 1936-1939 de Ricard Maria Sans que va arribar al batalló a primers de novembre del 38.

El campament estava format al mig d’un prat, en una fondalada, i tenia uns quaranta metres de llarg per quinze d’ample. Estava envoltat per un espès filat espinós, sostingut per pals d’un metre i mig d’alçada. Després venia una excavació de dos metres de fons per dos d’ample, que també donava la volta a tot el campament i que havien fet els mateixos presos. A cada angle d’aquesta excavació hi havia un petit barracó per als sentinelles amb els seus fusells, que durant la nit s’anaven passant el crit d’alerta d’un a l’altre. L’entrada al campament es feia per una petita palanca damunt l’excavació i era molt estreta, de manera que s’hi havia de passar d’un a un, i a més hi havia un fil espinós a l’altura de vuitanta centímetres que ens obligava a passar-hi a quatre grapes com si fóssim unes feres o què sé jo.

(…) La cabanya que em va tocar, l’ocupàvem vuit o deu presos, i dintre hi havíem d’estar sempre ajaguts o asseguts, perquè era molt baixa de sostre.

En aquest campament els presos menjaven del ranxo de la mateixa caldera que els guàrdies, i no com en altres llocs, on els guàrdies tenien cuina a part, però ho feien tan malament que per als presos no quedava quasi res, ja que primerament servien els guàrdies amb un cassó gros i el menjar ben espès.”

Testimoniatge de Sebastià Pujol citat a SANS, Ricard M. Montserrat 1936-1939. Episodis viscuts. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992. pp. 195-197.

Santa Susanna

Seguint l’antiga carretera c-55 en direcció Cardona es passa per la parròquia de Santa Susanna. L’església és ben a prop d’aquesta carretera i mlt a la vora es troba també el mas de Cal Cabot. Els presoners de la 2 companyia ocupaven l’església i els camps, mentre que el comandament estava en el mas citat.

Cal Través

Avui és una masia a tan sols tres-cents metres de les darreres parcel·les de la urbanització del Pi de Sant Just. L’any 1938 era una propietat envoltada de camps de conreu i bosc.

En un bosc al nord del mas es va instal·lar la quarta companyia del Batalló. Van excavar-hi trinxeres, de les que queden algunes marques al sòl, i es van construir dos barracons per als soldats i els comandaments. També es van excavar dos forats per guardar-hi les armes. Segons Benjamí Vilar, fill del propietari de la finca durant la guerra, també hi ha havia un solc bastant profund, una mena de trinxera, on estaven els presoners.