El règim disciplinari

A unes condicions de vida duríssimes s’hi sumava un règim disciplinari que vulnerava completament els drets i la dignitat dels reclusos i facilitava els abusos per part dels guàrdies. En tenim constància per les declaracions dels ex-presoners i per les memòries del que va ser instructor del Tribunal Militar de l’Exèrcit de l’Est.

Si un pres fugia, o ho intentava, en el Batalló Disciplinari s’havia establert un tipus de responsabilització en cadena, que consistia en cada pres era responsable de la sort dels números anterior i posterior, segons un pres[1], o dels tres companys de barraca, segons l’instructor abans citat. Aquest mateix sistema existia en altres camps de treball, el que fa pensar que era una mesura institucionalitzada.

A la porta de l’església de Santa Susanna hi havia un rètol que deia el següent:

“Ejército del Este. batallón Disciplinario de Trabajo .

Cuadro de sanciones aprobado por la superioridad que para ejemplo de toda la población penal se irá aplicando a los que sean merecedores a ello.

1ª falta: supresión de la correspondencia un mes. El que por 1ª vez demuestre o ejecute con poco entusiasmo su afán de trabajo

2ª falta: prohibición de las visitas familiares. El que con su proceder o mala conducta denote poco amor al trabajo, de lugar a que sus superiores le llamen la atención por su escaso esfuerzo en la jornada

3ª  falta: recargo en el trabajo de 2 a 4 horas. El que durante la jornada haya demostrado no haber dado el rendimiento que se le asignó

4ª falta: pasar a un pelotón de castigo sin límite en el trabajo. El que de una manera sistemática sea reincidente y no obstante las anteriores correciones no haya podido ser corregido en sus defectos

5ª falta: incomunicación severa tanto en el trabajo como fuera de él al que haya sido impuesto cualquier correctivo y que por su carácter, mala conducta y rebeldía sea merecedor a ello a juicio de los jefes

Estas faltas serán aplicadas siempre que no de lugar por su gravedad a ser sancionadas de la forma que determina el código de justicia militar para los casos de insubordinación que será en el acto para escarmiento y escarmiento de los demás. A 6 de diciembre de 1938.”

Tots els testimonis apunten que els càstigs que rebien els presos eren molt superiors en brutalitat als càstigs que aquest rètol assenyalava; els presos rebien de forma quotidiana insults i cops brutals d’alguns guàrdies i sobretot alguns superiors (sergents i caporals). Els abusos que s’hi cometien i els assassinats que van tenir lloc van motivar que el coronel Perea, cap de l’Exèrcit de l’Est, ordenés una investigació al respecte.

Relació de presoners morts

1er cognom 2on cognom Nom Edat Professió Municipi origen Municipi últim veïnatge Municipi M/D Data M/D Causa mort específica
Agustí Marfà Antoni 30 Advocat Mataró Mataró Clariana de Cardener 08/09/1938 Ferides arma de foc
Alemany Paré Josep 26 Pagès Odèn Odèn Clariana de Cardener 31/12/1938 Asistòlia
Armengol Cases Felip 57 Artesa de Segre Artesa de Segre Clariana de Cardener 30/12/1938 Shock cerebral
Aspachs Obach Josep 37 escrivent Berga Berga Ivorra 20/01/1939 armes de foc
Cabanas Torrescassana Ramon 34 Metge Pinós Súria Clariana de Cardener
Calderé Santmiquel Josep 34 Pagès Clariana de Cardener 25/12/1938 Asistòlia
Casas Josep Guardiola de Berguedà Guardiola de Berguedà
Castañer Puigdevall Narcís 30 Olot Olot Manresa 26/11/1938
Cirera Josep Guardiola de Berguedà Guardiola de Berguedà
Clavell Coll Joan 37 Comptable Mataró Mataró Clariana de Cardener 09/01/1939 asistòlia
Coll Vinent Xavier 24 Mestre Alaior Alaior 22/01/1939 Ferides arma de foc
Comelles Ramon Sagàs Sagàs
Cruzate Espiell Joan Comptable Mataró Mataró Clariana de Cardener 01/01/1939 Ferides arma de foc.
Enrich Cuixart Pere 35 Capellà Barcelona Barcelona Clariana de Cardener 26/08/1938 Ferides arma de foc
Faura Rebal Gabriel
Flequé Pons Joan 27 Maó Maó Manresa 02/01/1939
Llucià Martí Joan 35 Comptable Igualada Barcelona Santa Maria de Merlès 20/01/1939 Malaltia
Mascareñas Farmacèutic 01/01/1939
Minguer Pera Lluís 24 Ferroviari Barcelona Madrid Clariana de Cardener 02/01/1939 Disenteria
Muñoz Torellas Joan 28 Barcelona Barcelona Manresa
Muntada Puig-reig Puig-reig
Musso Joan 36 Paleta Clariana de Cardener 02/01/1939 colitis muco-membranos
Orrit Balaguer Isidre 22 Pintor/a Solsona Cardona Clariana de Cardener 26/11/1938 Ferides arma de foc
Patzi Torrembó Ramon Berga Berga
Pérez Juan Sant Llorenç Savall Sant Llorenç Savall
Pratdepaua Gasau Josep Maria 33 Mataró Mataró Manresa 22/01/1938 Disenteria
Sanchez Sanchez Eugenio Toledo Manresa 08/01/1939
Saura Cintas Lluís 36 Estudiant Ciutadella de Menorca Ciutadella de Menorca Clariana de Cardener 17/09/1938 Ferides arma de foc
Sintes Roger Pere 49 Periodista Mahón Maó Clariana de Cardener 28/10/1938
Soler Suán Francisco Avià Avià
Sureda Portell Joan 37 Guàrdia civil Palma de Mallorca Palma de Mallorca Clariana de Cardener 18/09/1938
Vallès Lòpez Pasqual Clariana de Cardener
Vázquez Delgado Gonzalo 50 Militar Palma de Mallorca Maó Clariana de Cardener 04/12/1938 Ferides arma de foc
Vila Vila Casimir 31 Sant Quirze de Besora Sant Quirze de Besora Manresa 08/10/1938
Viladoms Elias Joan 23 Castellbisbal Castellbisbal Manresa 18/09/1938
Zaldíval Chueca Federico 37 Madrid Barcelona Manresa 20/12/1938

Josep Aspachs

Del 6 al 20 de gener els presoners que estaven en millors condicions van ser traslladats a fer trinxeres cap a la Noguera. Quan estan a prop de Vicfret, els fan marxar de nou “i aquí fou quan a en Josep Aspachs de Berga i aquell altre desgraciat que era mestre d’escola, que no podien seguir aquell pas tan ràpid, els van matar d’un tret al cap. (…) Abans d’arribar (a Berga) n’hi havia uns quants que ja no podien més, esgotats com estaven per les llargues caminades, la falta d’aliment i de descans i el treball continuat. No s’aguantaven ni podien seguir el pas apressat que ens feien portar, i per aquest motiu els guàrdies en van matar quatre o cinc allà al davant nostre.”

Agustí Marfà

La causa de la mort declarada en el registre civil de Clariana és “ferides arma de foc”. Segons la declaració del seu germà:
“D. Antonio Agusti Marfá de profesión del comercio afiliado a la C.E.D.A. de 34 años de edad, con domicilio en ésta, San José nº 15 fué detenido por un Agente del S.I.M. rojo en su domicilio de ésta el 27 de Agosto de 1938 siendo conducido a una checa que ignora; el 1º Sepbre 1938 escribió una postal desde el Castillo de Montjuich, donde se le simuló su fusilamiento, adquiriendo enfermedad de corazón; trasladado a Clariana el 3 Sepbre donde lo asesinaron el dia 8, por la espalda mientras transportaba una carretilla de piedra. Su cadáver presenta herida en el cráneo con fractura completa del hueso fué hallado en Clariana, en el bosque y cerca del Campo de Trabajo.” (Declaració de Josep M. Agustí Marfà. Txeques n. 516. Causa General. AHN)

Isidro Orrit Balaguer

“Que su hijo D. Isidro Orrit Balaguer de profesión pintor afiliado a F.A.I. de 18 años
de edad, con domicilio en el del declarante fué detenido por un tal Negro de Palá de Castelladral ( Barcelona) en casa “Lloreda” de éste término el — de ignorando el dia siendo conducido a dicho Palá y desde Palá en el termino de Clariana a trabajar a la carretera, y al cabo de pocos dias intento escaparse y al verlo los guardias del campo dispararon contra el y lo mataron.” (Declaració de Josep Orrit Sala. Txeques n. 511. Causa General. AHN)
Aquesta declaració contrasta amb el registre civil de Clariana on consta que el jove fou afussellat al cementiri i enterrat a Ortoneda.

Joan Cruzate Espiell

“Un dels caporals el veu [portant una rama petita]: ‘¡Oiga! ¡Usted! ¿Con este fajito tan pequeño? ¡Hombre!’ ‘Es que, guardia, no puedo.’ ‘¿No puedes?’ I li clava una puntada de peu a l’esquena que el tomba per terra. ‘¿No puedes?’ I encara una puntada de peu tan forta com va poder a l’esquena. I ell: ‘No puedo’. I mirava d’aixecar-se, però tornava a caure per terra. El caporal anava cap a ell, l’agafava pel coll i l’estirava. ‘¡Levántate!’ ‘¡No puedo!’ ‘¿No puedes?’ I feia esforços per aixecar-se, però no s’aguantava, no s’aguantava. I així dues o tres vegades. A l’últim cridà un guàrdia i li diu: ‘Tú quédate con él y si quieres, mátalo.’ El guàrdia no el va matar sinó que el va portar amb un altre grup de presos. A l’hora del ranxo veiem que ve tentinejant de qualsevol manera, naturalment amb el guàrdia, cap a la cabanya. A l’hora del ranxo de la nit, el practicant li diu al sergent que en Cruzate s’està morint, i el sergent li respon: ‘No te preocupes. Déjalo, que ya se recogerá después’. L’endemà el veiem i mira! en Cruzate ja era mort.” (SANS, RM. Op. cit. p 201-202)
En el registre civil la causa de la mort indica “ferides d’arma de foc”.
El pare d’aquest jove, Trinidad Cruzate Grenzner era metge forense i President de la Creu Roja de Mataró. Als dos dies d’haver mort va venir un grup a inspeccionar sobre les causes de la mort del jove: “Van preguntar al pres que dormia al seu costat si és que l’havien maltractat. Aquest em va dir que s’havia vist obligat a dir que sempre l’havien tractat bé, perquè si hagués dit la veritat de la manera com havia mort, l’endemà l’haurien matat a ell.”

Juan Musso

“Un dia que estava plovent, aquest caporal Crespi estava furiós; no parava de donar puntades de peu i cops a tort i a dret, i desgraciat d’aquell de qui s’enamorava. Hi havia un italià a qui no parava de pegar-li, encara que li deia que estava malalt i treballava el que podia. Li diu: ’¿Tú, enfermo?’, i li clava unes quantes darreres puntades de peu al darrera de l’esquena fins que cau a terra, que es veu que li devia trencar algun os de l’espinada, i es posa a fer uns crits! Ai! Oi! El van haver de baixar a la cabanya. L’endemà, a l’hora del ranxo, ell no va poder sortir, perquè no s’aguantava dret. EL caporal li crida: ?Tú, ven acá a tomar el rancho!¡Ven acá!’ ‘¡No puedo! ¡Dame el rancho! Por favor, dame el rancho’ I el caporal continua: ‘¡Ven acá! ¿Qué no? ¿No te levantas? ¿No vienes? Pues ¡hale! Fuera el rancho.’ ‘Guardia, por favor, dame el rancho’. I el van deixar sense. L’endemà i l’endemà passat es va repetir l’espectacle. Al tercer dia el van trobar mort.” (SANS, RM. Op. cit. p. 200)
En el registre civil la causa de la mort consta com a ferides d’arma de foc.

Joan Llucià

L’igualadí Joan Llucià era un home d’idees conservadores que, per aquesta causa, va ser empresonat un parell de mesos el 1937. Tot seguit va refugiar-se a Llagostera, on va rebre la protecció d’un alcalde anarquista. Cridat al front, va ascendir a tinent de l’exèrcit republicà fins que un informe procedent d’Igualada va motivar que fos degradat i enviat a primera línia de la batalla de l’Ebre. Després de ser ferit, van ingressar-lo en un batalló disciplinari, fins que va morir en circumstàncies desconegudes en plena retirada. Pertanyia al segon grup de presoners, els malalts. El seu estat havia anat empitjorant fins que, segons testimonis, els darrers dies ja havia perdut el judici. Va morir quan el grup va fer nit a Sant Maria de Merlès. Estaria enterrat en una fossa comuna a l’entrada del cementiri.