Introducció. Els Batallons Disciplinaris de la guerra civil
Els batallons disciplinaris de l’exèrcit republicà van ser creats per castigar les conductes delictives en l’àmbit militar. A la primavera del 37 es va culminar el procés de reconversió de les antigues milícies en un exèrcit regular i es va endurir la disciplina militar i el control i persecució de la deserció i l’abandonament de posicions al front. Els que cometien aquests delictes o d’altres en l’àmbit militar podien ser enviats a complir la seva condemna en els batallons disciplinaris que tenien les unitats republicanes.
Les sancions que s’aplicaven anaven, segons la gravetat dels casos, de la privació de llibertat a la pena de mort. Malgrat això, les desercions de combatents entre les files de l’exèrcit republicà eren cada cop més nombroses: aprofitant un permís per tornar a la reraguarda, els soldats s’amagaven i no es tornaven a incorporar. Els carrabiners i guàrdies d’assalt realitzaven batudes i rastreigs dels boscos, plens de joves cridats a files. La situació era tan greu que es van activar els Tribunals. Els pròfugs enxampats eren posats en mà dels Tribunals Militars, però a causa de la necessitat de combatents, en molts casos se’ls amnistiava la pena o eren directament sobreseguts i enviats al front.
Al mes d’agost del 37 es va crear el Centre de Reclutament, Inspecció i Mobilització (CRIM). En depenien dinou centres que vigilaven l’organització de l’exèrcit republicà, sis en territori català. De la Inspecció en depenien també cinquanta camps d’instrucció militar, on es formaven i instruïen els reclutes dels reemplaços cridats a les armes.
Un d’aquests camps d’instrucció és el del poble de Pujalt (Anoia), avui convertit en Centre d‘Interpretació de la Base d’instrucció del XVIII Cos d l’Exèrcit Popular