Els Reclusos

Document 7

Al preventori arribaven reclusos pendents de judici i ja en procés. En tan sols un mes es va passar dels catorze presoners inicials a més de vuitanta i en alguns moments es va superar la xifra de 130 reclusos. Els presoners ingressaven per ordre del delegat d’Ordre Públic o del President de l’Audiència i, en menor mesura, del Tribunal Popular, del jutjat d’instrucció de Solsona, del jutge Especial de Guàrdia de Lleida o dels tribunals militars i el cap de l’Exèrcit de l’Est.

Les causes de la detenció apareixien sovint consignades de forma genèrica en el registre d’entrada dels presoners: desafecció al règim, derrotisme, alta traïció, preus abusius… En alguns casos senzillament hi diu “s’ignora”.

Una part important dels presoners estava relacionada amb l’encobriment i ajuda als emboscats i desertors que tant van abundar a la comarca del Solsonès. Sobretot a partir de l’estiu del 38, en el context de la batalla de l’Ebre que obliga el govern a fer l’esforç màxim de reclutament de joves en edat militar, pares, mares, germans, esposes i altres parents i amics que ajuden els emboscats es converteixen en objectiu de les forces de seguretat republicanes. Tant a l’agost com al setembre del 38 es duen a terme nombroses detencions massives a la comarca relacionades amb aquest tema.

Document 3

El 3 de setembre van ser detinguts 55 homes i 41 dones, que van ser ingressades en un altre local habilitat a tal efecte.

(…) la mayoría de los presos eran de derecha, católicos, sacerdotes, adheridos al Gloriosos Movimiento Nacional, religiosos y religiosas, mujeres católicas, padres de emboscados, etc”
Llorenç Sanmartí Ribera, Canonge de la Seu d’Urgell. Expresoner del Preventori Judicial de Solsona

Així mateix es donava el cas d’expedicions de desertors cap a la frontera que eren interceptades; els fugitiu detinguts eren enviats a Solsona o a la Seu d’Urgell.

En general l’estada dels reclusos a Solsona no era gaire llarga. Alguns presoners eren posats en llibertat abans de ser jutjats per haver esgotat el termini màxim de dies de detenció de presoners governatius. D’altres, un cop jutjats, si no quedaven en llibertat, eren traslladats a altres establiments correccionals, batallons disciplinaris o camps de treball organitzats pel Servei d’Investigació Militar. La direcció del centre també havia de comunicar al corresponent Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització si quedava en llibertat algun presoner comprés entre les lleves mobilitzades pel govern, per tal que fos cridat a files.

preventori-grafic1

preventori-grafic2

preventori-grafic3