Solsona, objectiu estratègic
La guerra civil 1936-1939 va ser el banc de proves d’un nou tipus de guerra, esfereïdora i totalitzant, que traslladava el terror del conflicte del front a la reraguarda mitjançant els bombardeigs sobre els civils amb la pretensió de minar la moral de la població en un combat absolutament desigual. A l’aire: l’aviació franquista junt amb la Legió Còndor Alemanya i l’Aviazione Legionaria italiana. A terra: centenars de milers de civils que van aprendre a córrer cap als refugis mentre del cel plovien bombes.
Solsona, objectiu estratègic
El Solsonès no va patir els atacs intensos i continuats que altres ciutats com Granollers, Reus o Barcelona van conèixer. Tanmateix tampoc se n’hi va lliurar completament. A partir de l’abril del 38, com a conseqüència de la caiguda de Lleida en mans de l’exèrcit franquista, els organismes militars i polítics que fins aleshores estaven ubicats a la capital de secà van traslladar-se precipitadament a Solsona: l’Audiència, la Comissaria de la Generalitat, la Delegació d’Ordre Públic, el quarter general de l’Exèrcit de l’Est… La Maternitat s’instal·la al Seminari, l’Estat major s’instal·la a l’hotel Sant Roc, Cal Rotés, al passeig, és ocupat pel Comissariat. L’Audiència s’instal·la al Palau Episcopal. L’actual casa consistorial acull el Preventori Judicial de Lleida.
En pocs dies, la petita ciutat que era Solsona, amb poc més de 4000 habitants, va passar a tenir-ne molts milers més -25.000 segons algunes fonts- i es va convertir en objectiu militar estratègic.