Els bombardejos

“Passava molta aviació. Van bombardejar la casa del davant. Es veien ben bé els avions de cara. Jo vaig agafar la meva germana, la vaig treure de la bresa i me’n vaig anar allà davant de la porta i anar-los aguantant mentre anaven tirant bombes. Allà davant de la porta em van trobar els meus pares, que van arribar corrents, que eren a fora. Van arribar corrents i allà ens estàvem totes dues mirant els avions com venien. Això sí, van matar un home i tot, l’amo de Cal Fuster de Clarà”
Testimoni de Núria Colell, veïna de la Casagolda que en aquell moment tenia 8 anys

Solsona va ser bombardejada com a mínim dos dies del mes de juny del 1938, el 16 i el 20, i també algun dia del mes de setembre d’aquell mateix any. Una de les bombes va caure prop de la torra de la Vila Riu. En aquesta casa s’havia establert el Comandament de l’11è cos de l’exèrcit, amb el general Pozas al capdavant, el que indica que els atacants estaven ben informats sobre els enclavaments estratègics de la ciutat. Els desertors i altra gent de dretes que passava la frontera francesa o andorrana per incorporar-se al bàndol feixista constituïen una veritable xarxa d’espionatge que va facilitar informacions cabdals a l’exèrcit franquista.

A més de la capital, els avions van tirar bombes a prop de la carretera de Berga a Solsona, on sembla que hi havia un polvorí de l’exèrcit republicà, i també a Clarà (Castellar de la Ribera). La importància d’aquest darrer objectiu podria estar relacionada amb el post de vigilància aèria ubicat a la collada de Clarà.

Bombardejos Solsonès. Sense data. Fons de fotografies dels bombardeigs durant la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

solsona003 actual
Imatge actual (Google maps)

Bombardeigs i ametrallaments des de l’aire durant l’ofensiva franquista. Gener de 1939. 

Elaboració: Mhà – Estudi gràfic amb dades de la recerca de fosses de Roser Grau i Esther Miralles
Elaboració: Mhà – Estudi gràfic amb dades de la recerca de fosses de Roser Grau i Esther Miralles

Durant l’ofensiva franquista, al gener del 1939, també van haver-hi bombardejos i ametrallaments des de l’aire que van provocar un gran nombre de morts, sobretot entre els republicans que es retiraven per la carretera de Cambrils, a l’alçada de Vilaseca. Moltes d’ells estarien enterrats en fosses comunes.