recerques

morts de la guerra civil i la dictadura
cognom o nom :
 
 
ELS BOMBARDEIGS FRANQUISTES AL SOLSONÈS (1938)

Els refugis antiaèris

La Junta de Defensa Passiva de Solsona estava constituïda per un representant del Cap militar, un representant del Delegat d'ordre Públic, l'alcalde de la ciutat -en aquells moments Francesc Viadiu i Vendrell- i altres representants del consistori municipal.

Per l'acta de la reunió de la Junta de Defensa Passiva del 8 de juliol de 1938 sabem que el servei de vigilància i d'avís telefònic en cas d'alarma està a càrrec de la DECA, i en la central telefònica s'encarreguen només de posar en funcionament la sirena.

"Per tal de poder sufragar les despeses que ocasionen les obres de construcció de refugis i demés treballs que es venen realitzant per a la Defensa de la població civil, s'acordà imposar les quotes de contribució pro-refugis als ciutadans que consten relacionats en la llista que presenta el President, quines persones per llur actuació reaccionària són considerades com a filofeixistes i per tant, s'han fet mereixedores de la sanció que s'imposa, qual acord serà comunicat al Il·lustre Delegat d'Ordre Públic, per si presta la seva aprovació.

I finalment, s'acordà autoritzar al company Antoni Farré perquè gestioni prop de la Junta Central de Defensa Passiva de Barcelona, el cobrament de la quantitat de cinquanta mil pessetes que fou assignada a aquesta Junta, per tal de poder atendre al pagament de les despeses relacionades amb motiu de la construcció de refugis i demés serveis organitzats per a la defensa de la població civil."

De l'acta anterior es desprèn que el servei d'alarma estava actiu, que la sirena era activada des de la central de Telefònica i que estava en marxa la construcció de refugis per a la població civil, les despeses dels quals es pensaven sufragar amb la imposició d'una quota a algunes persones i la subvenció de la Junta Central de Defensa Passiva, de l'altra.

Una nova acta de la junta de defensa passiva aporta nova llum al respecte. És del 26 de setembre de 1938

"... la Presidència dóna compte de l'informe que ha sigut transmès a la Junta Central de Defensa Passiva de Catalunya d'acord a les normes establertes per la mateixa, als efectes del cobrament de la subvenció que ha estat atorgada en aquesta localitat, en el qual es fa constar detalladament la situació econòmica d'aquesta Junta local, els treballs realitzats referents a obres de construcció de refugis i serveis de defensa organitzats, així com també les tasques que manca realitzar.

La Junta queda assabentada de l'esmentat informe.

Acte seguit, a proposta de la Comissió d'Obres, s'acordà construir immediatament dos nous refugis en forma galeria de mina, d'una capacitat de 200 a 250 persones, un a la Plaça de Guimerà, i l'altre en la Ribera punt conegut per hort del Fígols. Igualment s'acordà la prolongació del refugi del Camp, a l'objecte de que tingui sortida dins a la carretera de Sanaüja.

En vista de la manca d'obrers en aquesta localitat i per tal de poder activar les obres de construcció dels refugis, s'acordà oficiar al Cap Militar de la Plaça, pregant-li que vulgui recabar del que correspongui perquè ens siguin facilitats vint obrers que treballen en el Camp Disciplinari o del lloc que cregui més convenient. Igual petició haurà de fer-se al Iltre. Sr. Delegat d'Odre Públic, interessant vint obrers més dels que treballen en el Camp Disciplinari que depèn del Ministeri de Justícia."

1. Refugi al subterrani de l'hotel Sant Roc

Foto interior: Esther Miralles //Foto accés: Estudi 3 de 3.

 

Durant la guerra l'Hotel Sant Roc va ser requisat i, després de la caiguda de Lleida, s'hi instal·là el quarter general de l'11 cos de l'exèrcit. En el soterrani de l'edifici es va construir el refugi més important de la ciutat, per a ús dels militars que s'allotjaven en l'establiment. Tot de formigó, tenia un pou, diverses estances petites (central de telèfon, teletip, farmaciola i altres) i cinc sortides, una d'elles a la ribera.

 

2. Refugi de la muralla (vora el pont).

Foto: Esther Miralles

 

Estava a la muralla mateix. Era un forat obert a la muralla que i s'endinsava sota l'hort que hi havia darrera d'aquesta.

(Font: Teresa Viladrich i Paco Casafont)

 

3. Refugi d'"Els masos"

Foto actual: Esther Miralles. Foto excavadora: Estudi 3 de 3.

Davant del Sant Jordi, a l'altre marge, en la finca coneguda com "Els masos". Era un forat excavat en el terraplè del marge del torrent, sense cap material ni estructura de suport. Ara està soterrat. Les obres d'urbanització de la finca que es van emprendre fa pocs anys el van deixar al descobert.

 

4. Refugi de la plaça del Camp

Foto: Esther Miralles

La plaça del Camp, que aleshores tenia una forma diferent, ja que la carretera travessava de biaix. En el tros de la plaça que quedava davant de l'edifici de les Monges s'havia fet una mena de túnel amb bigues de fusta, que havia estat recobert per Terra. Era, doncs, un refugi tipus mina. Es va construir a mitjans del 38 i es va destruir l'estiu del 39. Segons diuen, el van fer els presoners republicans i el van desfer els presoners franquistes. La terra per recobrir el refugi la van treure vora el Camí Nou, vora l'hospital, on hi havia un terrer de 3-4 metres d'alçada. El Paco va veure com el desmuntaven i s'enduien la terra amb carros de trabuc.

5. Refugi sota la carretera de Manresa

Foto: Esther Miralles

Refugi excavat sota la carretera de Manresa  

 

6. Refugi del Palau Episcopal

Foto: Esther Miralles

Nau avui forma part de l'Arxiu Diocesà i abans també s'hi feien exposicions. És una de les parts més antigues de l'edifici, sobre la qual s'edificà la Sala dels Sants Màrtirs. Potser era un celler o una quadra. Era un refugi per a ús de la població.

 

7. Refugi de la Pujada del Seminari

Foto: Esther Miralles

En la carretera que pujava al Seminari -aleshores Maternitat de Lleida- hi havia una porta petita que era la del refugi. Ara ha desaparegut degut a la nova paret.

 

8. Refugi de la Torra Vila Riu

Foto: Esther Miralles

 

9. Refugi de Clariana de Cardener

Foto: Esther Miralles

El refugi de Clariana de Cardener és un túnel d'uns 20 metres de llargada amb una cambra, excavat en la muntanya i amb les dues entrades reforçades amb formigó. Va ser fet pels presos del Batalló Disciplinari núm. 5 de Clariana de Cardener.

 

 

 

Fosses comunes de la guerra civil, al Solsonès també

Presentació dels resultats de la recerca
Taula rodona Recerca, fosses i llei de la memòria històrica.
Diferents experiències: Penedès, Segarra i Solsonès

Divendres 16 de desembre, 2/4 de vuit del vespre
Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona

Exposició Fosses comunes, un passat no oblidat

Inauguració: dissabte 17 de desembre, 18 h.

Del 17 al 30 de desembre
Sala del Teatre del Consell Comarcal (Palau Llobera).
Horari: lab. de 10 a 14h i dissabtes de 11 a 13h i de 18 a 20h

llegir-ne més

 

 

 

 

 

 
contacte