El desallotjament
del Batalló Disciplinari núm. 5
El 23 de desembre de 1938 començà la campanya militar de Catalunya que acabaria poques setmanes després amb la desfeta total de l'exèrcit republicà. A començaments de gener del 39, davant la greu situació al front, un front que cada cop s'aproximava més, el presos del batalló de Clariana de Cardener van ser separats en dos grups: els que presentaven una forma física mínimament acceptable van ser conduïts cap a l'oest, cap al front, i els que estaven en pitjors condicions encara van romandre uns dies més a Clariana de Cardener.
Itinerari del grup 1
Segons el testimoni de Sebastià Pujol, que va formar part del primer grup de presos, el 6 de gener van ser conduïts al castell de Ribelles (Vilanova de l'Aguda, la Noguera) amb l'objectiu de fer-los excavar trinxeres en un tossal a uns 10 quilòmetres de Ribelles, en direcció a Ponts.
Dia |
Lloc |
6 de gener |
Abandonen Clariana i els porten en camió a Ribelles |
6-16 de gener |
Resten a Ribelles excavant trinxeres. Dormen al Castell. |
17 de gener |
Marxen de nit uns 20 km. en direcció a Calaf. |
18-19 de gener |
Excaven trinxeres al poble de Vicfred |
20- 23 de gener |
Marxen cap a Castellfollit de Riubregós (dormen a les escoles). Continuen fent trinxeres |
24 de gener |
Marxen en direcció a Solsona per la carretera de Torà |
25 de gener |
Passen prop Ardèvol i Pinós i arriben al sud de Cardona |
26-27 de gener |
Arriben a Berga |
28-29 de gener |
Passen per Ripoll |
29-30 de gener |
Passen per Sant Joan de les Abadesses |
21-1 de febrer |
Arriben a Molló. Travessen la frontera francesa i són deixats en llibertat. |
Itinerari del grup 2
El grup de presos que estaven en pitjors condicions de salut van constituir una altra companyia. Aquest grup va romandre al campament de Clariana fins al dia 19 de gener (cinc dies després entraven les tropes franquistes a Solsona). A partir del 19 també van començar la seva llarga i penosa peregrinació. Les condicions eren molt dures, i alguns presos, com Ramon Comelles i un altre de no identificat, van morir a la segona nit de travessa. L'itinerari del grup, sempre acompanyat pels guàrdies, va ser:
- Solsona
- Navès
- Casserres
- Gironella
- Santa Maria de Merlés
- Perafita
- Ripoll
- Vallfogona de Ripollès
- Olot
- Sant Pau de Seguries
- Frontera a Coll d'Ares. Van arribar a la frontera el 9 de febrer de 1939.
No estan clares les raons per les que es va optar per una retirada conjunta amb els presos. S'apunten les hipòtesis de que els presos servissin d'escut humà en el cas de bombardeigs dels avions feixistes o potser de moneda de canvi , ja que en realitat les tasques que els hi van ser encomanades (fer trinxeres, treure neu de la carretera...) no tenien massa valor estratègic. Caldria un estudi més aprofundit per veure quines eren les ordres -si és que n'hi havia- i quin sentit tenien. En tot cas la història del Batalló Disciplinari s'acabava amb la derrota de la República i l'èxode massiu de milers de persones. Per als presoners del Batalló Disciplinari començava la llibertat -potser no la que s'esperaven- i per a la resta, tot el contrari.
|