Àrea experimental agrícola: el vi. Alcem les copes! Duració 3 hores

El vi dels ibers

Presentació de l'activitat

És conegut l'episodi de l'Odissea en que el mariner grec Ulisses emborratxa el ciclop Polifem per poder fugir de la cova on estava atrapat. Grecs, fenicis i més tard romans van introduir el cultiu del vi a la Mediterrània. La influència d'aquests pobles colonials va fer que ben aviat el vi fos entre els ibers una beguda habitual. Sabem que bevien vi en abundància en celebracions festives, tal com recull Estrabó, o en contextos militars, abans o després d'una batalla. Sovint feien un últim brindis en honor d'un familiar mort i dipositaven la copa cap per avall al costat de les cendres de la seva tomba. Les mateixes aristocràcies ibèriques podien consumir vi caríssim fet portar d'altres llocs de la Mediterrània. Al poblats de la península ibèrica trobem sovint llavors de raïm carbonitzades o mineralitzades, els atuells ceràmics que servien per preparar o consumir aquest producte i restes dels tallers on s'elaborava el vi amb elements com cups i premses.

Objectius específics de l'experimentació

Preguntes prèvies :

•  Com podem documentar el conreu de la vinya en el registre arqueològic?

•  Com es realitza en època ibèric el conreu i la cura de la vinya?

•  Com es processa el raïm després de la verema?

•  Com funciona un taller de premsat de vi ibèric?

•  Qui és el consum i ús del vi en la població ibèrica?

•  Estudi etnogràfic de la producció de vi contemporània: Verdú (l'Urgell)

El procés:

•  Vinya experimental dels Estinclells

•  Plantació i tractament dels ceps

•  Malalties de la vinya

•  Verema

•  Procés de vinificació

•  Consum del vi

•  Consulta de les fonts antigues

•  Taller de premsat a la reconstrucció de la casa 15 dels Estinclells

•  Comercialització i consum del vi

Desenvolupament

1.-Visita al celler Cercavins de Verdú per veure el procés del vi a l'actualitat

1.1.-Verema

1.2.-Maceració carbònica

1.3.-Masegat premsat

1.4.-Fermentació

1.5.-Criança

2.-Descripció general del jaciment dels Estinclells i de l'àrea experimental.

3.-Estructuració de l'alumnat en grups de treball

4.-Fases de treball (aquestes fases de treball es realitzaran a l'àrea experimental dels Estinclells i al taller de premsat restituït de la casa 15)

•  Plantació i tractament dels ceps

•  Malalties de la vinya

•  Verema

•  Procés de vinificació

•  Consum del vi

5.- El taller sobre el vi pretén que l'alumnat pugui ser protagonista de totes les fases del procés de d'elaboració del vi. Per grups aniran variant de feina fins a poder realitzar totes les fases de treball. L'experimentació didàctica del CEP dels Estinclells es realitzarà en un plànol que interactuarà amb el plànol científic. És a dir, que si l'alumnat fa una visita en un moment que toca realitzar feines de poda, de premsat, de desinfecció, de verema, els tallers s'adequaran a la preparació d'aquestes tasques, de tal manera que l' alumnat pugui ser protagonista d'un treball amb sentit. Alhora servirà per a l'estudi científic, atès que l'experimentació està sempre activa i es pot anar modificant a partir de la reflexió contínua i de l'aportació dels visitants, entre els quals l'alumnat escolar. El taller, doncs, s'anirà adaptant a les necessitats del projecte real de recerca, tot i que es podran mantenir les fases principals de treball amb lleugeres modificacions amb un caràcter purament didàctic i d'aprenentatge.

6.-Taller d'arqueobotànica adaptat a la recuperació de restes de raïm per part dels arqueòlegs

7.-El taller sobre el vi posarà molt d'èmfasi en les característiques del que són les begudes alcohòliques i promourà el no consum d'alcohol o bé el consum moderat d'aquest, seguint la declaració Wine in Moderation promogut per FIVIN (Fundació per a la Investigació del Vi i la Nutrició) i la normativa del Departament d'Ensenyament sobre com cal tractar aquesta temàtica entre el jovent i els menors d'edat.

Materials

Fases de treball

3.1.-Plantació i tractament de la vinya

Eines de treball (podalls, ganivets), eines de conreu (arada), eines d'esporga, emparrat, pals, fems

3.2.-Malalties de la vinya

Tractaments per a les malures de la vinya segons el que diuen els tractats i fonts antigues

(mildiu, cendrosa, aranya roja, ull de bou, escaldats, podridura àcida)

3.3.-Verema

Eines de treball tradicionals. Reproducció d'eines antigues a partir d'informació arqueològica:

Tisores, receptacles per traslladar els raïms (cistelleria, ceràmica) i altres.

3.4.-Procés de vinificació

Trulls i premsa de la casa 15 dels Estinclells

3.5.-Consum i comercialització del vi

Atuells ceràmics (àmfores, copes, tenalles, i altres). Interacció amb taller sobre la producció de ceràmica.

Avaluació

L'avaluació és un procés paral·lel a l'aprenentatge. En aquest sentit es plateja una avaluació idèntica a la que s'utilitza als centres educatius

Avaluació inicial

En aquesta valoració es consideren els coneixements i habilitats de l'alumnat. Podem ser qüestionaris o una reflexió en grup. En tots els casos en aquesta avaluació inicial ha d'incloure el concepte d'arqueologia experimental.

Avaluació continuada

Aquesta avaluació pretén fixar cada unitat d'estudi i els seus objectius així com la reformulació dels objectius a mesura que s'avança en l'experimentació. L'alumnat disposarà de gràfics, esquemes, mapes conceptuals de l'equip d'investigació del CEP i de múltiples dades de totes les investigacions que s'estiguin duent a terme.

Avaluació sumativa

Es tracta d'una valoració global de cadascun dels alumnes. És el treball i aprenentatge particular de cada membre del grup de treball així com la seva aportació al grup experimental. El treball ha de recollir tot el procés que ha permés arribar a unes conclusions: plantejament inicial, experimentació, dades i conclusions.

Criteris d'avaluació

Els criteris bàsics d'avaluació ha d'estar adaptats al Projecte de Convergència Europea i a l'avaluació de l'aprenentatge a partir de competències, és a dir, uns valors, unes actituds i motivacions, a més de coneixements, habilitats i destreses necessaris per a tirar endavant l'experimentació arqueològica.

Competències

Hem vista a l'inici d'aquest apartat un esquema general de competències. Cal dir que la investigació arqueològica pot servir per fer un bon reforç de tot el conjunt de competències.

Aprofitament des de les diferents àrees escolars

Els treballs didàctics es poden formular de tal manera que se'n pugui treure un rendiment des qualsevol àrea interessada en les experiències del CEP.