Inici
Arquitectura
Vi
Artesania
Ordi
Teixit
Arqueobotànica
 

Àrea experimental agrícola. El cereal en època ibèrica

Presentació de l'activitat

Els ibers coneixien molt bé el ferro i això els va permetre llaurar grans extensions de terreny. Aquest fet va produir un increment cerealístic i importants canvis tecnològics i comercials. A partir de període ibèric ple (450-300 aC) tota la costa ibèrica septentrional comença a especialitzar-se en la producció d'excedent cerealístic, fet que esdevé singular per aquesta zona de la cultura ibèrica. L'Ebre constitueix el límit meridional d'aquest fenomen i el Segre el límit occidental. Exemple del que diem és l'aparició de sitges, grans dipòsits subterranis per a l'emmagatzemat de cereal. Aquests dipòsits sovint s'agrupen en grans conjunts anomenats “camps de sitges”, moltes vegades situats lluny dels grans centres habitats i de vegades fortificats en forma de veritables graners fortificats. La presència colonial a les nostres costes, de fenicis i de grecs (Marsella, Roses, Empúries) ajuda a explicar aquesta situació. Amb l'arribada dels romans a la segona guerra púnica (s. II i I aC), el fenomen dels camps de sitges no minva pas, sinó que arriba al seu punt àlgid i apareixen fins i tot en àrees desacostumades com a la plana de Lleida (Missatges, Claravalls) i a la vall de l'Ebre.

Objectius específics de l'experimentació

Preguntes prèvies:

•  Com es cultiva el cereal en època ibèrica, quines varietats, quina cura requereix?

•  Què ens diuen les fonts antigues sobre el cereal i el seu cultiu?

•  Com és una sitja, com es construeix, quina durada té, quina capacitat?

•  És factible la reutilizació de sitges deu o vint segles més tard?

•  Com funciona el mecanisme de conservació en sitges?

•  Registrar la pèrdua de quantitat i de qualitat del gra emmagatzemat per a poder fer precisions importants en estudis d' economia a la antiguitat

•  Control científic del comportament del gra en una sitja (estació datalogger, control humitat relativa, temperatura i altres)

•  Estudi etnogràfic de sitges contemporànies: Douar Oulad Rahou, districte de Tahanout (Marroc)

El procés:

•  Conreu, sembra i collita de cereal en una àrea experimental

•  Construcció de sitges ex novo per experimentar el procés de construcció d'un sitja i la seva posterior utilització per a emmagatzemar ordi. Aquest projecte es realitzarà a l'àrea de recerca agrícola del Camp d'Experimentació de la Protohistòria (CEP) de Verdú.

•  Processament del cereal guardat a les sitges experimentals per elaborar cervesa i altres derivats .

Desenvolupament

1.-Descripció general sobre el jaciment, l'àrea experimental i l'agricultura ibèrica

2.-Estructuració de l'alumnat en grups de treball:

3.-Fases de treball

3.1.-Tasques de camp (àrea experimental) segons època de l'any

3.2.-Tasques d'emmagatzemat (sitja)

•  Construcció sitja

•  Obertura sitja

•  Sistemes de control sitja

3.3.-Tasques de laboratori d'arqueobotànica

•  Tria mostres (microfauna, ictiofauna, malacofauna, antracologia, ceràmica, metalls, etc.)

•  Identificació de llavors

•  Trepitjat, ventat, palejat, cribat, processament (molins, morters, etc.) i transformació (cocció, bullit, etc.)

3.1.-Les tasques de camp experimental aniran marcades per l'època de l'any en què es faci la visita. El cereal, a l'igual que les altres dues àrees experimentals, vinya i olivera, requereix unes atencions que en major o menor intensitat s'allarguen durant tot l'any. L'experimentació didàctica del CEP dels Estinclells es realitzarà en un plànol que interactuarà amb el plànol científic. És a dir, que si l'alumnat fa una visita en un moment que toca realitzar feines de conreu el camp, el mateix alumnat serà protagonista d'aquesta feina, que alhora servirà per a l'estudi científic, atès que l'experimentació està sempre activa i es pot anar modificant a partir de la reflexió contínua i de l'aportació dels visitants, entre els quals l'alumnat escolar.

3.2.-Les tasques relacionades amb l'emmagatzemat del gra aniran relacionades també amb la pròpia dinàmica de l'experimentació científica. Depèn també de l'època de l'any, les activitats d'aquesta fase de treball seran: buidat o ompliment de la sitja, control del registre d'humitat i temperatura, construcció d'una nova sitja, segellament de la sitja. Tant el buidat com l'extracció es faran de forma manual reproduint els processos de treball antics.

3.3.-Les tasques de laboratori poden ser diverses. Per una banda és pot fer un taller d'arqueobotànica genèric sobre tria de microfauna, ictiofauna, malacofauna, antracologia, ceràmica, metalls,etc. Es pot fer un taller de rentat de sediments provinents del jaciment per fer la posterior tria. Es poden treballar tots els elements relacionats amb el conreu de cereal i dels quals trobem mostra arqueològica: trepitjat, ventat, palejat, cribat, processament (molins, morters, etc.) i transformació (cocció, bullit, etc.). També es pot treballar en els derivats del cereal emmagatzemat a les sitges dels camp experimental.

Materials

Fases de treball

3.1.-Tasques camp

Eines de camp (conreu, sega etc.), arada i suport animal (control extern), zona d'era i batre, cordill, sacs

3.2.-Tasques emmagatzemat

eines, terra, aigua, carretó, bosses, datalogger i estació de control

3.3.-Laboratori

Garbells, bidó, compressor, taules i cadires, microscopis, ordinador, material de laboratori (pinces, tubs, bosses), tenda plegable d'aprox. 600x450x220 cm, fitxes, material escriptura, plafons explicatius

Avaluació

L'avaluació és un procés paral·lel a l'aprenentatge. En aquest sentit es plateja una avaluació idèntica a la que s'utilitza als centres educatius

Avaluació inicial

En aquesta valoració es consideren els coneixements i habilitats de l'alumnat. Podem ser qüestionaris o una reflexió en grup. En tots els casos en aquesta avaluació inicial ha d'incloure el concepte d'arqueologia experimental.

Avaluació continuada

Aquesta avaluació pretén fixar cada unitat d'estudi i els seus objectius així com la reformulació dels objectius a mesura que s'avança en l'experimentació. L'alumnat disposarà de gràfics, esquemes, mapes conceptuals de l'equip d'investigació del CEP i de múltiples dades de totes les investigacions que s'estiguin duent a terme.

Avaluació sumativa

Es tracta d'una valoració global de cadascun dels alumnes. És el treball i aprenentatge particular de cada membre del grup de treball així com la seva aportació al grup experimental. El treball ha de recollir tot el procés que ha permés arribar a unes conclusions: plantejament inicial, experimentació, dades i conclusions.

 

Criteris d'avaluació

Els criteris bàsics d'avaluació ha d'estar adaptats al Projecte de Convergència Europea i a l'avaluació de l'aprenentatge a partir de competències, és a dir, uns valors, unes actituds i motivacions, a més de coneixements, habilitats i destreses necessaris per a tirar endavant l'experimentació arqueològica.

 

Competències

Hem vist a l'inici d'aquest apartat un esquema general de competències. Cal dir que la investigació arqueològica pot servir per fer un bon reforç de tot el conjunt de competències

Aprofitament des de les diferents àrees escolars

Els treballs didàctics es poden formular de tal manera que se'n pugui treure un rendiment des qualsevol àrea interessada en les experiències del CEP