Ordi |
Teixit |
Àrea experimental d'arquitectura. Ajuda'ns a reconstruir les cases dels ibers. Duració 3 hores. L'arquitectura en terra Presentació de l'activitat La terra constitueix el material de construcció bàsic dels ibers. La construcció en terra és una de les tradicions més arrelades en l'arquitectura popular de la península ibèrica. Avui dia encara més d'una tercera part de la població mundial viu en cases de terra. Al món occidental avançat es torna a recuperar aquesta tècnica de construcció per les avantatges que aporta aquest material. La terra és innòcua, és totalment reciclable, es troba a l'abast de tothom i abarateix els costos tant energètics com de transport, a més d'obtenir-se de forma respectuosa amb el medi. Ja els ibers coneixien tot això i les excel·lents propietats tèrmiques i aïllants del fang. La inèrcia tèrmica de la terra atenua els canvis de temperatura externs, sobretot en llocs àrids, a la vegada que esdevé una barrera eficaç contra sorolls, incendis, microorganismes i insectes. El seu caràcter transpirable evita les condensacions, regulant la humitat del interior de les cases. Experimentarem tot això a partir de la construcció a escala real de La casa 1 dels Estinclells. Es reproduiran tots els processos de construcció d'una casa ibèrica, amb l'ajuda també de la tecnologia més moderna per registrar totes les dades necessàries per a fer una bona experimentació sobre les condicions de vida en aquestes cases fa 2300 anys. Objectius específics de l'experimentació Preguntes prèvies: Com es construeix una casa de nivell social alt ibèrica, quins materials, quina planificació requereix, quina ubicació té dins el jaciment? Què ens diuen les fonts antigues sobre la tàpia ibèrica? Pervivència de les tècniques de construcció en terra. Com és una tova, com es construeix, quina durada té, quina resistència? Què és la tàpia, com es fa, quines eines es necessiten? Jerarquització del poblament ibèric Organització de l'espai dins d'un poblat ibèric. Principals elements: elements defensius, carrers, cases, temples, edificis especials, basses i altres Control científic del comportament d'una casa ibèrica (estació datalogger, control humitat relativa, temperatura i altres) Estudi etnogràfic d'arquitectura en terra contemporània: Douar Oulad Rahou, districte de Tahanout (Marroc) El procés: Recreació a escala 1:1 a 100m aproximadament del mateix jaciment i amb la mateixa orientació que els recintes originals de la casa 1 Ús de la mateixa tècnica constructiva que la usada en la casa original Diverses fases constructives: Construcció sòcol de pedra (0'5 m) Damunt d'aquests murs petris, lligats amb morter de fang s'aixecaran les parets emprant tovots, ja que es tracta de l'únic sistema documentat en el procés d'excavació. En el cas de les parets dels recintes s'empraran tovots de 40x35x10 cms ja que és un dels mòduls documentats durant el procés d'excavació del jaciment. Puntualment s'utilitzaran tovots de 26x14x11 cms, també documentats en l'excavació arqueològica Es reconstruirà també el tram de muralla on s'adossa la casa 1. En el cas de la muralla s'utilitzarà un mòdul per als tovots de 50x25x10 cms Construcció d'embigat de fusta i sostre d'encanyissat i capes d'argila. Les cobertes van sostingudes amb bigues de fusta, col·locades a una distància de 50 cms entre els seu centres Per a fer tovots s'emprarà la mateixa terra recuperada durant el procés d'excavació, barrejada amb palla i aigua. El resultat d'aquesta barreja és introduït dins de motlles de fusta, que donen la forma i dimensions finals de cada tovot. Per fer les cobertes s'utilitzarà la informació facilitada per les excavacions. S'han recuperat fragments de coberta formats per argiles. Alguns d'aquests fragments conserven empremtes de vegetals. Analitzades macroscòpicament semblen correspondre a l'espècie Imperata cylindrica encara actualment molt present a la zona i coneguda amb el nom de canya xisca. S'han realitzat proves per determinar les empremtes que aquest material vegetal deixa en una barreja d'argila i palla i els resultats han estat positius. Es proposa un entrebigat format per brancatge d'entre 2 i 4 cms de diàmetre, el qual serà cobert per la canya xisca que servirà de suport per a l'argila que serà barrejada amb palla. Per sobre de la preparació descrita es col·locaran tres capes d'argila barrejada amb palla que haurien de permetre impermeabilitzar les coberts evitant-ne filtracions d'aigua. Es considera que tres capes d'entre 8 i 10 cms és l'aconsellable per aconseguir aquesta impermeabilització. Desenvolupament 1.-Descripció general sobre el jaciment, l'àrea experimental i l'arquitectura ibèrica 2.-Estructuració de l'alumnat en grups de treball: 3.-Fases de treball (totes les tasques es realitzaran a l'àrea experimental) 3.1.-Tasques de preparació de terra: tria i garbellat 3.2.-Tasques de preparació de la palla 3.3.-Barreja de terra, palla i aigua 3.4.-Conformació dels tovots 3.5.-Assecat del tovots 3.6.-Col.locació dels tovots 3.7.-Construcció sostres 4.-Les tasques de tria i garbellat de la terra es farà per apartar-ne els nòduls de mida superior als 3-4 cms i que dificulten la formació d'una capa homogènia. La palla amb la que es barrejarà l'argila també serà trinxada per aconseguir fragments no més grans de 5-6 cms per tal de facilitar una millor barreja d'ambdós materials (argila i palla). La proporció entre l'argila i la palla serà aproximadament de 4:1. El taller d'arquitectura pretén que l'alumnat puguin ser protagonistes de tots les fases del procés de construcció d'una casa. Per grups aniran variant de feina fins a poder realizar totes les fases de treball. L'experimentació didàctica del CEP dels Estinclells es realitzarà en un plànol que interactuarà amb el plànol científic. És a dir, que si l'alumnat fa una visita en un moment que toca realitzar feines de construcció de sostres, els tallers s'adequaran a la preparació d'aquesta part de la casa, de tal manera que l' alumnat pugui ser protagonista d'un treball amb sentit. Alhora servirà per a l'estudi científic, atès que l'experimentació està sempre activa i es pot anar modificant a partir de la reflexió contínua i de l'aportació dels visitants, entre els quals l'alumnat escolar. 5.-El taller s'anirà adaptant a les necessitats del projecte real de restitució, tot i que es podran mantenir les fases principals de treball amb lleugeres modificacions amb un caràcter purament didàctic i d'aprenentatge. 6.-El taller d'arquitectura servirà també per veure les avantatges i desavantatges de la construcció en terra ibèrica i l'organització i ús de l'espai domèstic en època ibèrica. Materials Fases de treball 3.1.-Tasques de preparació de terra: tria i garbellat Eines de treball (aixada, pala, paleta ), garbell, terra de la zona 3.2.-Tasques de preparació de la palla Palla proporcionada per veïns de Verdú. Més endavant es podrà utilitzar el residu de palla de l'àrea agrícola 3.3.-Barreja de terra, palla i aigua La barreja es farà en un clot a terra. Cal un bidó d'aigua i galledes per transportar-la. S'amassarà amb els peus 3.4.-Conformació dels tovots Motlles per a fer tovots Càlcul dels tovots: Muralla: 2800 tovots de 50x25x10cms Recintes: 2187 tovots de 40x35x10 cms En total seran 66 metres cúbics de terra 3.5.-Assecat del tovots Espai lliure preparat per a assecar els tovots. Llit d'arena perquè els tovots no s'enganxin al terra 3.6.-Col.locació dels tovots Eines de construcció (nivell, fil...) 3.7..-Construcció sostres Bigues de fusta: 114 bigues de fusta de 2,5m de llargada x 0,10/0,12 cms de diàmetre 20 bigues d'1m de llargada x 0,10/0,12 cms de diàmetre 2 bigues de 2,5m de llargada x 0,15/0,20 cms de diàmetre 19 bigues de 4,5m de llargada x 0,15/0,20 cms de diàmetre Avaluació L'avaluació és un procés paral·lel a l'aprenentatge. En aquest sentit es plateja una avaluació idèntica a la que s'utilitza als centres educatius Avaluació inicial En aquesta valoració es consideren els coneixements i habilitats de l'alumnat. Podem ser qüestionaris o una reflexió en grup. En tots els casos en aquesta avaluació inicial ha d'incloure el concepte d'arqueologia experimental. Avaluació continuada Aquesta avaluació pretén fixar cada unitat d'estudi i els seus objectius així com la reformulació dels objectius a mesura que s'avança en l'experimentació. L'alumnat disposarà de gràfics, esquemes, mapes conceptuals de l'equip d'investigació del CEP i de múltiples dades de totes les investigacions que s'estiguin duent a terme. Avaluació sumativa Es tracta d'una valoració global de cadascun dels alumnes. És el treball i aprenentatge particular de cada membre del grup de treball així com la seva aportació al grup experimental. El treball ha de recollir tot el procés que ha permés arribar a unes conclusions: plantejament inicial, experimentació, dades i conclusions. Criteris d'avaluació Els criteris bàsics d'avaluació ha d'estar adaptats al Projecte de Convergència Europea i a l'avaluació de l'aprenentatge a partir de competències, és a dir, uns valors, unes actituds i motivacions, a més de coneixements, habilitats i destreses necessaris per a tirar endavant l'experimentació arqueològica. Competències Hem vista a l'inici d'aquest apartat un esquema general de competències. Cal dir que la investigació arqueològica pot servir per fer un bon reforç de tot el conjunt de competències Aprofitament des de les diferents àrees escolars Els treballs didàctics es poden formular de tal manera que se'n pugui treure un rendiment des qualsevol àrea interessada en les experiències del CEP
|