Secció d’història > Presentació

Presentació

Benvinguts a la pàgina web de la secció d’història del Centre d’Estudis Lacetans. Creem aquest espai amb la voluntat de mantenir-vos informats de les activitats i notícies més destacades en l’àmbit de l’objecte d’acció i estudi de la nostra secció, des de les accions que portem a terme (recerques, publicacions…) fins als actes que organitzem en l’àmbit de difusió (exposicions, conferències, projeccions).

Història contemporània i memòria es complementen constantment en les activitats de difusió, recerca, commemoració i pedagogia que realitza el Centre d’Estudis Lacetans. El treball de memòria, el treball de buscar en el nostre passat recent el coneixement d’esdeveniments, fets i personatges s’ha enfortit i consolidat amb la constant tasca divulgadora que la nostra secció està desenvolupant. La recerca rigorosa i aprofundida dels esdeveniments que van tenir lloc a la comarca del Solsonès en la seva història recent, amb especial èmfasi en el període que abasta des de la II República fins a la transició democràtica és el nucli central d’activitats de la secció d’història del CEL. La localització de fons documentals, la recerca i l’anàlisi aprofundit, l’enregistrament de testimonis, el treball de camp… són algunes de les nostres eines metodològiques. La publicació d’articles, l’organització d’exposicions, de conferències i de projeccions, algunes de les accions adreçades a la formació i la difusió d’aquesta història propera i alhora desconeguda per tants solsonins i solsonines que van viure l’oblit com a estratègia -personal i social-, una estratègia que ha perdurat fins fa quatre dies, quan ja gairebé resultava massa tard intentar rescatar els fets, com a mínim pel que fa a la memòria oral.

En un començament, la recerca i la difusió del nostre passat més recent es va veure com un deure pendent que, com a centre d’estudis comarcals, teníem amb la construcció històrica i el coneixement col·lectiu sobre de la Segona República , la Guerra Civil , la llarga dictadura franquista i la lluita i recuperacions democràtiques. Un terreny erm i oblidat -o ignorat- pel conjunt d’estudis existents sobre la nostra societat, política i història comarcal, signe més evident d’un fet contrastat: a la nostra comarca la memòria ha estat reclosa en l’univers privat i individual; era necessari convertir el que sota veu s’havia explicat poc i malament en els cafès o en confessions familiars vora el foc, en un treball rigorós i sobre tot col·lectiu de història i memòria.

El rigor també s’ha aplicat als treballs de documentació i recerca, rerafons de totes les actuacions d’homenatge i les publicacions. No s’ha volgut produir materials ni publicacions sense l’indispensable anàlisis i investigació prèvia. La construcció d’un relat històric, de la interpretació de fets i realitats complexes requereix de temps, dedicació i perspectiva analítica.

Aquests ingredients han cabdellat el fil d’uns esdeveniments locals i també d’uns valors ètics i cívics presents en tots i cadascun dels projectes endegats, que no han estat pocs.

Uns valors democràtics subjacents ja en el primer acte públic organitzat per a reconèixer i homenatjar els deportats solsonins als camps nazis. Un primer acte que també complementava la recerca històrica -base per a la localització documentada de tots els deportats-, del testimoni dels seus familiars vius -base d’un treball de memòria oral que no hem deixat de realitzar- i el trasllat d’aquesta tasca a l’àgora pública i també a la responsabilitat dels poders públics -Consell Comarcal, Ajuntaments i Generalitat- de reparació i reconeixement.

Des d’aleshores s’han realitzat exposicions temporals, jornades, conferències, visites, xerrades i seminaris. També audiovisuals, cinema, excursions a indrets de memòria, sense deixar mai de documentar i investigar la nostra història. Un dels fruits d’aquest esforç és el conveni signat amb l’Arxiu Comarcal del Solsonès per crear un Servei de Documentació que posa a l’abast del públic documentació cabdal de la guerra civil i la dictadura que avui està a d’altres arxius, com la Causa General , els expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques i els consells de guerra sumaríssims. Documentació que desmenteix el tòpic de que al Solsonès no hi va haver repressió i que el règim franquista no feu excepcions, malgrat la forta ascendència conservadora i religiosa dels habitants de la comarca.

L’eix conductor dels projectes de recerca i audiovisuals realitzats gràcies a l’ajut del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, és el tema dels emboscats, qüestió poc coneguda però altament significativa ja que és l’element que més bé defineix l’actitud majoritària de la població solsonina durant la Guerra Civil. Conseqüència d’això és, sens dubte, el fet que Solsona -malgrat el desconeixement popular- posseeix un dels pocs monuments als emboscats i desertors que existeixen en un espai públic: el de la plaça del Camp, monument que hauria d’ésser explicat i senyalitzat.

En definitiva, una secció d’història i memòria que té molta feina per endavant i que ha prioritzat potser el tempus biològic dels testimonis, treballant en primer lloc la República , la Guerra Civil i el primer franquisme. Cal destacar l’estudi exhaustiu dels morts de la guerra civil i la dictadura franquista -conegut com Cost Humà de la guerra — tant solsonins i solsonines de naixement, com persones forasteres, refugiats i altres que varen perdre la vida per causes directes del conflicte armat i de la rebel·lió militar del 1936 a la comarca. Treball que tindrà continuïtat també amb l’anàlisi d’altres períodes tant intensos i transformadors com la lluita per la democràcia durant el darrer franquisme o la transició.

En resum, tota la feina feta té una finestra al món i a la societat -que és qui se n’ha de fer destinatària- que és aquesta pàgina digital i aquest portal web. Un portal que anirà creixent i documentant el nostre dret al coneixement. Des d’aquest espai esperem arribar a transmetre-us la mateixa passió que sentim per aquesta estimulant i enriquidora cursa contra la sorra del rellotge quecau inexorablement i contra la pols i el silenci de la desmemòria