Inici
La Fortalesa
Els ilergets
 

 

La investigació història i arqueològica al voltant d'aquest jaciment neix a principis de segle XX. En fer la carretera de Sant Martí de Maldá es tallaren diverses parets i estructures d'època romana. Mossèn Ramon Berenguer, rector de Verdú, recollí la notícia de troballes fortuïtes i explica en una història de Verdú manuscrita “antiguament la poblacio de Verdú estava situada o se extenia en una vall o fondada hermosa y fertil en la partida dels Extingells o Extinglells, á 5 kilometros al Sur oest de la actual, á una hora de St. Martí, á tres quarts de Rocafort y á mitja de Nalech. Lo cami que condueix de Tarrega á Sant Martí besava sas murallas. Aixis ho conta la tradicio popular. Rodejava la falda de una Serra ó promontori que declinant de Orient á Ponent te uns cinch kilometro y al Orient mitg kilometro escas. La punta de la Serra te la figura de un castell, y los restos de edificis, que encara se conservan, indican que alli hi habia alguna fortalesa antigua”

 

El mateix rector de Verdú escriu “que en la partida dels Extingells, hi havia una gran població, no te dupte, aixis ho prova la tradicio popular, la etimologia de la partida dels Extingells, que vol dir cosa extingida i acabada...se comprent tambe que aquella poblacio se dedicava á la industria de la alfareria, per quan se troba abundancia de fragments de tota classe de pessas de terissa...”

El 1915 membres de l'Institut d'Estudis Catalans van visitar el jaciment durant els treballs de prospecció per terres de la Segarra i Urgell, però no hi practicaren cap treball d'excavació. Mossèn Josep Cases de Verdú hi realitzà algunes prospeccions abans de la guerra recuperant alguns materials ibèrics i romans. Ramon Boleda hi dugué a terme vàries prospeccions superficials durant els anys cinquanta, trobant restes d'estucs pintats, ceràmica sigil·lada, gris paleocristiana i altres materials romans al peu del turó. En el tall de la carretera encara es podia apreciar llavors un mur seccionat associat a un paviment d'opus signinum. Al jaciment ibèric hi recolli gran part d'una àmfora.

Pel que fa al poblat ibèric la intervenció més destacada va ser la que realitzà Ramon Boleda acompanyat de Guiu Sanfeliu pels volts dels anys setanta. Els sondejos que practicaren van posar a la llum part d'alguns murs de l'urbanisme ibèric del poblat . El poblat va ser inclòs a la carta Arqueològica de la comarca de l'Urgell l'any 1986. En aquest jaciment no s'hi va fer cap més actuació, tret del seguiment practicat per part del Museu Comarcal de l'Urgell pel que fa als jaciments arqueològics de la comarca, fins que membres del Centre d'Estudis Lacetans de Solsona i del Museu Comarcal de l'Urgell s'interessaren científicament per ell dins del marc l'any 2000 d'un projecte d'investigació més ampli.