Inici
Història de les excavacions
La Fortalesa

 

Entre els molts pobles ibèrics dels quals tenim constància a partir de les fonts antigues hi ha els ilergets, tribu que habitava un territori que anomenem la Ilergèrcia, a cavall entre Catalunya occidental i Aragó. De tots els pobles preromans de l'àrea catalana, els ilergets són potser l'ètnia més citada per les fonts gregues i romanes. Això no ens ha de semblar estrany si tenim en compte la seva participació en l'important conflicte bèl·lic de la II Guerra Púnica al segle III aC i les contínues i variants aliances amb cartaginesos i romans durant aquesta època convulsa de la història de la Mediterrània. Aquestes circumstàncies ha fet que puguem concretar sobre els ilergets detalls que no coneixem d'altres tribus ibèriques. Així les cròniques romanes ens parlen dels seus règuls, amb noms propis com Indíbil i Mandoni. La societat ibèrica està fortament jerarquitzada, amb una elit aristocràtica que encapçalen aquests reietons de què ens parlen les fonts, assimilables a la figura d'un monarca. Sabem que a finals del segle III aC la figura del rei envia ambaixadors, recluta exèrcits i té el poder d'encunyar moneda. Els ilergets organitzen el territori en petits centres de control o ciutats, al voltant dels quals s'articula el territori en unitats agrícoles, ramaderes i artesanes.

Els jaciments ilergets s'escampen pel territori seguint la xarxa hidrogràfica del Segre i els seus afluents. Normalment el poblament apareix en zones de certa altura, tossals, esperons, puntes de serra, demostrant la seva preocupació defensiva. Amb l'ajuda també de fossars, muralles i talaies aquestes fortaleses controlen les millors zones agrícoles, els camins i el comerç colonial. Les fonts escrites parlen d'alguns d'aquesta assentaments, Athanagrum, d'ubicació encara desconeguda, que segons Tit Livi (21, 61, 6) va ser la gran capital assetjada per Gneu Escipió l'any 218 aC, i Iltirta, l'actual Lleida, que coneixem gràcies a les inscripcions de les monedes.

Dins aquest context hem de situar jaciments excavats en extensió com el Molí d'Espígol (Tornabous, Urgell), Els Vilars (Arbeca, Les Garrigues) i els Estinclells (Verdú, L'Urgell). El moment de màxim esplendor de la cultura ilergeta és el segle III a C i hom creu que havien aconseguit una certa preeminència entre els pobles ibers del nord. No endebades les fonts antigues esmenten durant la revolta contra els romans protagonitzada pels caps ilergets Indíbil i Mandoni les tribus ibèriques que s'hi van aliar (Tit Livi , Ab urbe condita, 28, 34/29,1,19).