Inici
Història de les excavacions
Els ilergets

 

L'evidència arqueològica marca per als Estinclells una sola fase d'ocupació amortitzada a finals del segle III aC. Tot plegat presenta un abandonament força coherent i homogeni ben datable a l'entorn del 200 aC, en relació als esdeveniments històrics relacionats amb la Segona Guerra Púnica. Es documenten nivells d'incendis en algunes cases (casa 9, 10, 17, 19)obeint segurament a saquejos puntuals, tot i que la majoria de recintes semblen abandonats intencionalment, amb presència de pocs objectes i amb alguns tapiats intencionals de les portes de les cases i de la porta d'entrada al poblat.

La fortalesa dels Estinclells està formada bàsicament per un seguit d'elements defensius, fossar i muralla, una bateria de cases i una bassa. Es tracta d'un conjunt d'estructures força complet i relativament ben conservat.

Fossar extern de barrera

El fossar de barrera està situat en el punt de més fàcil accés, a l'exterior del perímetre emmurallat, a uns 3 metres de la fonamentació de graves on s'assenta la muralla. Aquest element defensiu fa una amplada de 5,5 metres, una llargària de 48 metres i una fondària de 1'70 m. El fossar es troba excavat a les argiles naturals. Consta també d'un mur de contenció o escarpe, de prop d'un metre d'ample, resseguint el tall de la banda més propera a la muralla. El fossar separa totalment l'extrem oriental del turó on s'assenta la fortalesa de la resta de la plataforma elevada. Pel que fa les bandes sud, est i nord del jaciment, la pròpia orografia del tossal ja actua de defensa natural.

Muralla

La muralla que envolta i protegeix l'assentament és elipsoidal, amb una amplada de 1,20 metres. Està construïda amb blocs de blocs de pedra calcària de grans dimensions amb un farciment intern de fang i pedres de petita i mitjana dimensió. El tram millor conservat és el de la banda oest i sud-est, tot i que en la seva major part la muralla ha estat desmuntada per construir marges de pagès. També es documenta de forma molt precària al tram nord. En aquest cas és substancialment més estreta (entre 70 i 100 cm).

L'entrada a la fortalesa es troba a l'angle nord-oest del recinte. Aquí conflueixen els dos trams de muralla i es crea un passadís de 9 metres de llarg i entre 2'5 i 2'8 metres d'amplada. A l'extrem occidental d'aquest passadís s'ubicaria la porta d'entrada més externa (n'hi podria haver una segona a la part posterior del passadís, a l'alçada final de la casa 10). Cal dir que seria versemblant imaginar que en el coronament d'aquest passadís d'accés s'instal·lés un segon pis, fet amb materials peribles, en forma de torre, que reforçaria la defensa d'aquest punt d'entrada a l'assentament.

Urbanisme

Pel que fa a les edificacions aparegudes, podem dir que tenim 24 edificacions repartides en dues bateries de cases separades físicament per una rasa i un espai central lliure d'edificacions. La bateria gran correspon a un barri residencial de cases grans i complexes a les qual s'hi accedeix des d'un carrer principal. El barri septentrional consta de cinc cases simples de funcionalitat incerta. L'estat de conservació d'aquestes estructures és molt bo ja que el terreny pràcticament no s'ha conreat i només es troba afectat per uns quants forats de plantació corresponents a oliveres que van ser arrencades fa poc més de 10 anys. La major part d'estructures corresponents a les cases apareixen sota una prima capa de superficial, sota del qual es documenta un nivell d'enderroc de pedres i tovots i un paviment que són les graves o les argiles naturals retallades per tal d'anivellar el terreny.

Les cases presenten plantes rectangulars, quadrades i d'altres trapezoïdals. Es documenten tres tipus de planta amb unes superfícies que oscil·len entre un mínim de 12 m 2 i un màxim de 60 m 2 . Un primer tipus d'habitatge és de planta trapezoïdal i complexa, dividit en 3 o 4 recintes com a mínim i ocupen un solar d'entre 50 i 60 m 2 .Les cases d'aquest tipus habitualment tenen indicis de presentar un segon pis com a lloc preferencial de l'habitatge. Aquest grup d'habitatges es presenten tots agrupats al sector sud del poblat, adossant-se al pany principal de muralla i propers a la bassa (Cases 1, 2, 3, 4, 5 i 6)

Un segon tipus de casa serien les de planta trapezoïdal simple i que ocupen una mitjana de solar a l'entorn dels 33 m 2 i generalment apareixen dividides en dues estances. Les cases d'aquest tipus conformen el grup més nombrós del poblat: cases 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19. Aquests recintes no aporten indicis clars de tenir segon pis. Són aquest tipus de cases les úniques que presenten traces d'incendi, tot i que sembla clar que fou una destrucció no sobtada o violenta, ja que tant a la cas 9 com a la 10, un cop excavades les cendres i el material cremat, apareixen uns paviments buits de materials mobles metàl·lics o ceràmics in situ.

El tipus d'habitatge més simple seria el de les cases de planta quadrangular que ocupen uns solars d'entre 10 i 12 m2). Aquestes cases presenten una sola estança, els sòcols conservats estan fets de pedra de petita dimensió lligades amb poc morter de fang, gairebé en sec. En els Estinclells, ara per ara documentem un total de 5 cases d'aquest tipus (casa 20, 21, 22, 23 i 25), totes estan situades al cantó est del poblat formant un barri estructurat i diferenciat de la resta de l'assentament.

Bassa

Un altre dels elements primordials a destacar és el d'una bassa o cisterna que ocupa part de l'espai central lliure del poblat. La cisterna és a la vegada una de les rares expressions en el món ibèric d'una gestió comuna dels recursos naturals Presenta una planta de forma ovalada irregular a la part superior i més acurada a les cotes inferiors . Fa 8'30 m de llarg per 6'60 d'amplada. La fondària màxima és de 2'35 m, apreciant-se a la part baixa un acabat còncau en forma de banyera. A aquesta bassa s'hi accedia per dues rampes, una de 0'70 m d'amplada a la part nord i l'altra, del doble d'amplada a la part sud. Les cisternes són la solució més freqüent per captar i conservar l'aigua de la pluja.

Carrer empedrat

Un carrer empedrat dóna accés a totes les cases de la zona oest i sud i separa aquestes cases de la bassa i de l'espai central obert, amb una amplada que oscil·la entre els 2,5 i els 3'5 metres