L’ofensiva franquista del Solsonès
L’ofensiva final.
L’abril del 1938, un cop finalitzada la Batalla de Terol amb la desfeta republicana, les tropes franquistes ocupen Fraga, Lleida i altres poblacions catalanes i també arriben al Mediterrani; el territori republicà queda dividit en dues parts i Catalunya queda aïllada.
El 25 de juliol del 1938 el govern republicà llença l’ofensiva de l’Ebre: 115 dies de combats intensos que acaben amb un elevadíssim nombre de baixes i la retirada republicana.
A la fi de 1938, el general Franco es va disposar a portar a terme .l’ofensiva final contra Catalunya. El 23 de desembre de 1938 donava l’ordre perquè s’iniciés l’atac en dos punt del front: en el sector de Tremp i en el de Seròs.
Si en el sector de Tremp l’exèrcit republicà va resistir força bé l’ofensiva, a Seròs es va produir una desbandada generalitzada que va permetre la penetració dels exèrcits franquistes, i cap contraatac republicà la va poder aturar. Sense cap mena de capacitat de resistència, amb plena desorganització i clara inferioritat de condicions, l’exèrcit republicà només va poder optar per un replegament progressiu i una retirada el més ordenada possible.Tots els intents de recompondre una nova línia de front van fracassar inexorablement. Els franquistes prenen Les Borges Blanques, envolten Tarragona el 15 de gener de 1939, el dia 21 Juan Negrín informava Lluís Companys de la conveniència d’abandonar Barcelona, que era ocupada el 26 de gener.