Perquè es van emboscar?

Els emboscats van preferir amagar-se i exposar-se a la persecució a la reraguàrdia a complir amb els seus deures militars i anar al front quan van ser cridats a files.

Les seves raons eren diverses i cada cas tenia les seves circumstàncies concretes, però en general estaven motivats per:

– la por d’anar a combatre, la por de morir o resultar ferit

– l’arrelament a la terra. En el cas de les cases de pagès, on tots els braços eren necessaris, marxar lluny de casa era l’opció menys atractiva i fins i tot menys assenyada

– la indiferència política, que els feia preferir quedar-se a prop de casa abans que anar a lluitar per unes idees que no compartien

– l’animadversió política; negar-se a anar a defensar un govern i una política contrària a la que ells volien

Vaig veure la forma d’actuació d’allà, de l’ambient i noi, no em va agradar. Això de que un que tenia armes ja era l’amo, i els registres, robos… tot això no anava per a la població. Tant es així que totes les cases de pagès van coincidir a agafar gent. En van agafar de joves, de grans, que marxaven perseguits o no perseguits. Gent d’ordre, que no volien això. Jo, em sembla que era una mica el pensar de tothom. Per què fos un capellà, què? Per què se l’havia de matar? Si tu no vols anar a missa no hi vagis, o bé una monja, o bé un home perquè és ric, o bé perquè li devien calers, eliminar-lo! Això no lligava amb la població i per això hi va haver tanta gent que van fugir
Testimoni d'Antoni Ciuró, veí de Solsona, de la lleva del Biberó

Per què hem d’anar allà a jugar-nos la vida perquè un comandant ascendeixi a coronel i amunt? Que s’ho guanyin! Jo no tinc perquè anar a jugar-me la vida per ajudar un militar, que, per altra part, no els he pogut veure mai
Testimoni de Josep Missé, veí de Freixinet, de la lleva del Biberó

F2. Carta1681.6.4 p

Procedència: FC_ Causa General, 1681. Arxiu Històric Nacional

 

Apreciado padre

Sabreu que jo sóc marxat d’aquí perquè jo a la guerra no hi vull anar. De jo no sabreu res hasta que seré a puesto. De manera que la meva alegria fore que a vos no us sàpiga greu per que he marxat i per poc que pugueu no digueu res a ningú.

Si per cas algú us preguntés los primers dies a on soc dieu que soc a passeig a Barcelona y quan ja farà 5 o 6 dies i us pregunten a on sóc dieu que no ho sabeu.

Jo no us he volgut dir res perquè no m’haguéssiu deixat marxar. Així que no us sàpiga greu.

Jo m’estimo més marxar que no pas anar  a la guerra.

Jo només marxo per la guerra.

Sabreu que m’he emportat 10 duros i una mica de roba.

Abans d’anar a la guerra, o sigui, al matadero, marxo i que surti lo que vulga que em sembla que no m’ha de passar res.

SI no passa res d’aquí a 10 dies jo ja seré a França.

Sobretot no dius res los primers dies. Se despide vuestro hijo. Diburcio Baró. Salut Pare y hermanas feu bondat que jo quan podré ja tornaré.

Diburcio Baró Escola és un jove de disset anys de Bellvís (l'Urgell) que marxa de casa amb un amic per intentar arribar a al frontera. Deixa aquesta carta de comiat al seu pare. Els joves van ser detinguts a Pons.