Els amagatalls
Els emboscats buscaven llocs segurs i mínimament habitables.
Per a la seguretat era fonamental que l’amagatall estigués ocult i que l’entrada fos pràcticament impercebtible des de l’exterior. Un minúscul forat en un marge, ocult darrera els arbusts, podia ser l’entrada d’una cova que acollia més de 10 persones. Per excavar aquestes coves els homes treballaven de nit i s’encarregaven de dispersar bé la terra que extreien de la cova. Vigilaven de no passar sempre pel mateix lloc, per no fresar el camí. A dins de la cova acostumaven a tenir provisions, el necessari per cuinar, per dormir i fins i tot per defensar-se en cas de ser atacats.
En el cas de les balmes, aprofitaven aquests espais sempre i quan no fossin gaire coneguts. les balmes, normalment ubicades a les parets dels cingles, presentaven l’avantatge de tenir molt bona visivilitat i alhora ser força innacessibles.
També es van construir cabanes dins de boscos ben atapeïts i espesos. Barraques que els proporcionava un bon aixopluc i una m´nima protecció del fred.
També n’hi ha que es van amagar dins de casa seva. Les enormes cases de pagès, amb el conjunt de quadres i coberts que les envoltaven, proporcionaven moltes possibilitats per amagar-se. Fint i tot en algunes s’havien excavat túnels subterranis que conduien fins al bosc o fins alguna quadra.
Fotograma del documental “Emboscats. Memòria d’una geografia secreta.”
