Inici
Artesania
Metal·lúrgia
Tèxtil
Publicacions
 
 

Proposta d'experimentació en agricultura en el marc del Centre d'Experimentació Protohistòrica del jaciment arqueològic dels Estinclells (Verdú, Urgell)

Natàlia Alonso i Dani López

L'experimentació és clau per a la comprensió dels conjunts arqueobotànics. Els treballs experimentals en aquest camp s'han centrat principalment en dos eixos: d'una banda en els processos tafonòmics i el seu efecte en la conservació de les restes; i per un altre, en els processos de treball necessaris per a l'obtenció, processat i consum dels productes vegetals. Els treballs experimentals són claus per desenvolupar les metodologies d'estudi de les restes. Així mateix permeten contrastar hipòtesis sorgides del registre arqueobotànic i generar models per a la seva interpretació.

Tanmateix, la recerca experimental sobre els sistemes agrícoles i els processos de treball que impliquen presenta certes característiques que fan dificultosa la seva implementació des d'una perspectiva global. Una d'elles és la importància del context geoclimàtic, que ha de ser similar al de la zona arqueològica d'estudi, sinó el mateix. En aquest sentit, són fonamentals essent els condicionaments del tipus de sòl o del clima. Una altra és el factor temporal: per poder estudiar experimentalment els paràmetres que conformen un sistema i la seva implicació ecològica, calen projectes a llarg termini, suficientment estables com per analitzar les dades sistemàticament durant dècades.

 

Alguns grans projectes clàssics d'arqueologia experimental porten més de 30 anys treballant en un mateix indret diversos aspectes de l'agricultura, essent els pioners els de la Butser Ancient Farm ( Reynolds 1988) o de Lejre ( Rasmussen-Grønnow 1999). En la recerca experimental i etnogràfica en agricultura els treballs d'Axel Steensberg inicien aquesta línia (1957), que posteriorment continuarà ell mateix i altres autors al nord d'Europa (p.ex. Zeist et alii 1976). A Catalunya el projecte de l'Esquerda ha estat pioner, i de fet únic, en aquest tipus d'aproximació, en el seu cas a l'agricultura d'època medieval ( Ollich et alii 1998; Cubero et alii 2008). Recentment, però, s'estan duent a terme algunes experiències en agricultura protohistòrica, com és el cas de l'emmagatzematge de cereal en sitges al jaciment ibèric de Sant Esteve (Olius, Solsona) ( Asensio et alii, en prensa )

 

La proposta contempla treballar simultàniament dues parcel·les de 100 m 2 una amb blat comú i una altra amb ordi vestit, dos dels cereals més comuns en les mostres arqueobotàniques recuperades tant als Estinclells com a d'altres jaciments arqueològics de la plana occidental catalana. Es realitzaran diverses tasques agrícoles.

 

1. Treballs del camp

•  delimitació de cadascun dels camps que haurien de ser quadrangulars;

•  llaurades de preparació del sòl amb arada romana tirada per animal (cavalls i/o bous): documentació del temps emprat, nombre de passades. L'arada utilitzada podria provenir d'alguna colecció etnogràfica local, o bé, reproduir arqueologicament una arada documentada en època ibèrica.

2. Sembra

•  dividir cada parcel·la en dues meitats proporcionals i realitzar dos sistemes de sembra: a colpets en un solc i a ruix. Documentació de la quantitat de llavor. Es procurarà que el cereal sembrat ( Triticum aestivum i Hordeum vulgare ) sigui d'una varietat el més arcàica possible.

3. Manteniment dels cultius

•  birbat, neteja manual de les males herbes;

•  documentació de les males herbes que infesten els cultius;

•  realització de dos espantaocells per a cadascun dels camps.

4. Sistema de collita

•  experimentació amb diversos sistemes de collita: sega amb falç lítica, sega amb falç de ferro. Sega arran de terra i sega alta;

•  el·laboració de les garbes;

•  per a realitzar la sega cal reconstituir experimentalment models de falçs protohistòriques conegudes a la zona com les lítiques de Minferri (Juneda)i les metàl·liques del Pla de les Tenalles (Sidamon).

5. Processat de la collita

•  preparació de l'era;

•  batuda: amb trill, trepitjat amb animals, batuda amb pals o donant cops. La batuda suposa diverses operacions consecutives:

•  trillat

•  aventat

•  palejat

•  cribat groller

•  recollida de mostres del producte i subproducte de cadascuna d'aquestes operacions. Aquestes mostres s'analitzaran posteriorment al laboratori amb un doble objectiu

a) verificar una possible fragmentació diferencial provocada per cadascun dels sistemes de batuda,

b) contrastar-les amb les obtingudes en el projecte etnoarqueològic de El Souidat (El Kef, Tunísia);

c) i contrastar els resultats experimentals amb restes arqueobotàniques recuperades en jaciments arqueològics d'època protohistòrica de la zona com Els Estinclells (Verdú), Els Vilars (Arbeca), Missatges (Claravalls), Minferri (Juneda).

6. Sistemes d'emmagatzematge

•  emmagatzematge en sitja:

•  experimentació amb l'emmagatzematge de l'ordi vestit i del blat comú;

•  per cadascun d'aquests cereals construcció de tres sitges, un total de sis, cadascuna d'una de les tipologies morfològiques més habituals a la protohistòria: troncocòniques, globulars i cilíndriques.

•  la construcció s'hauria de dur a terme amb eines lítiques i de ferro, similars a les protohistòriques.

•  control de les condicions atmosfèriques a l'interior de les sitges.

•  emmagatzematge domèstic: restitució de cistells i tenalles a l'interior de la casa reconstruïda dins del projecte d'arquitectura experimental.

7. Transformació

Mòlta de l'ordi:

•  torrefactat,

•  mòlta amb molí de vaivé,

•  mòlta amb molí rotatiu, amb les diverses operacions documentades en la mòlta en el projecte etnoarqueològic d'El Souidat (El Kef, Tunísia).

Mòlta del blat:

•  torrefactat,

•  mòlta amb molí de vaivé,

•  mòlta amb molí rotatiu, amb les diverses operacions documentades en la mòlta en el projecte etnoarqueològic d'El Souidat (El Kef, Tunísia).

Fabricació d'un molí rotatiu

•  reconstrucció del procés d'extracció de blocs a la pedrera i fabricació de molins amb les tècniques tradicionals.

8. Fabricació de forns i estructures de combustió per a l'laboració de productes alimentaris basats en els cereals conreats experimentalment: sopes, coques, sèmoles, pans....

 

Bibliografia

Alonso, N.; Piqué, R. (en premsa). “Aportacions i limitacions de l'experimentació en Arqueobotànica: explotació de les plantes i processos productius associats”, Cota Zero , en premsa.

Asensio, d .; Cardona, R.; Ferrer, C.; Morer, J.; Pou , J.: " Experimentación en el almacenaje en silos en Sant Esteve de Olius (Solsonès, Lleida)", Actas del II Congreso de Arqueología Experimental, (Ronda, Málaga). (en premsa).

Cubero, C.; Ollich, I.; Rocafiguera, M. i Ocaña, M. (2008). "From the granary to the field; archaeobotany and experimental archaeology at l'Esquerda (Catalonia, Spain)”. Vegetation History and Archaeobotany , 17 (Suppl 1), p. 85-92.

Ollich, I.; Rocafiguera,M. i Ocaña, M. (coord.) (1998). Experimentació arqueologica sobre conreus medievals a l'Esquerda, 1991-1994 . Monografies d'Arqueologia Medieval i Postmedieval, 3, Universitat de Barcelona, Barcelona.

Rasmussen, M. i Grønnow, B. (1999). “The Historical-Archaeological Experimental Centre at Lejre, Denmark: 30 years of experimenting with the past”. Dins: Stone, P.G., Planel, P., The Constructed Past. Experimental archaeology, education and the public. Routledge, London, New York, p. 136-145.

Reynolds, P. (1979). “A general report of underground grain storage experiments at the Butser Ancient Farm research project”. Dins: Gast, M. i Sigaut, F. (dir.), Les techniques de conservation des grains à long terme , 1, p. 70-80.

Steensberg, A. (1957). “Some recent Danish experiments in Neolithic agriculture”, Agricultural History Review, 5, p. 66-73.

 

 

Fotografies preses del projecte etnoarqueològic d'El Souidat (El Kef, Tunísia)